Joan Vilaltella Castanyer: Moments en què l’espècie humana ha estat al límit de l’extinció

La recent pandèmia per COVID-19 i les greus tensions internacionals motivades per la guerra a Ucraïna, són uns recordatoris bastant contundents de la precarietat de l’existència humana, tant individual com col·lectiva. Els riscos existencials són aquells perills, de qualsevol mena, que amenacen l’espècie humana sencera i en podrien causar l’extinció. Malauradament, els més greus d’aquests riscos són responsabilitat de la mateixa espècie humana. Com és possible que, col·lectivament, siguem la més gran amenaça per a nosaltres mateixos? I quins són els principals riscos que no podríem evitar, encara que fóssim col·lectivament sensats? Podem protegir-nos de tots els riscos? Parlarem de la tenacitat dels éssers humans durant la prehistòria, de les paradoxes del progrés tecnològic, i de l’absurditat de la violència (i altres mals) en un món que hauria pogut ser extremadament pròsper.

Joan Vilaltella Castanyer, nascut a Barcelona l’any 1969, és llicenciat en Física Teòrica i doctor en Matemàtica Aplicada. Actualment treballa de manera independent com a programador informàtic i traductor. Ocasionalment imparteix classes de matemàtiques, programació o intel·ligència artificial. També fa xerrades de divulgació científica i escriu relats de ficció de diversos gèneres, amb predilecció per la ciència-ficció, la reconstrucció històrica i l’especulació filosòfica.

Filmació de l’Acte