A càrrec de Sergi Cutillas, economista, membre de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute i coordinador a l'Estat espanyol de la "European Research Network on Social and Economy Policy (EreNSEP).

 

El 2 de setembre de 2011 el Congrés dels Diputats va aprovar una modificació de l’article 135 de la Constitució espanyola per 316 vots a favor, superant àmpliament els 3/5 de la Càmara necessaris després d’un pacte PP/PSOE. Aquesta modificació prioritzava el pagament del deute sobre qualsevol altra consideració i pretenia recuperar així la “confiança” dels mercats. De fet va suposar la impossibilitat de qualsevol política alternativa a l’austeritat i el principi de la fi del govern Zapatero. El dia 12 de novembre de 2011 Sílvio Berlusconi va dimitir com a primer ministre d’Itàlia. No ho va fer, però, perquè hagués perdut la majoria parlamentària. Ni tan sols perquè estigués sotmès a diversos procediments judicials per inducció a la prostitució i frau fiscal. Va plegar perquè la Unió Europea i “els mercats” el van forçar a fer-ho. A continuació es va imposar un govern pro-austeritat presidit per Mario Monti.

Aquests dos fets venien precedits per una carta a Zapatero i Berlusconi de qui en aquell moment era president del BCE, Jean Claude Trichet,  on s’exigien diverses mesures neoliberals de reforma laboral, liberalització, privatització i retallades de serveis, que van marcar l’inici d’un període d’austeritat en aquests dos països, amb l’amenaça de no comprar-ne el deute en els mercats secundaris si no s’aplicaven. En aquest context s’han de situar també les declaracions del Comissari Europeu de Pressupostos Günther Oettinger qui va afirmar que els mercats de capitals ja ensenyarien els italians a votar bé. Amb tècniques similars el BCE i el govern alemany van obligar el govern grec de Syriza a un ajustament neoliberal que ha enfonsat en la pobresa bona part de la població.

A la vista de tot això, podem preguntar-nos amb Sergi Cutillas: “Seria possible per a un govern progressista realitzar polítiques en favor de les classes treballadores i populars a l’Eurozona quan sap que si ho fa s’enfrontarà a la possibilitat que el BCE contribueixi a trencar les seves finances? És més, és possible anomenar democràcia al règim polític de l’euro?” I finalment: és possible una altra Europa?

Sergi Cutillas és economista i investigador de l’Observatori del Deute en la globalització. Soci col·laborador d’EKONA, cooperativa especialitzada en economia que promou la innovació en l’àmbit públic i comunitari, és conegut sobretot per la seva trajectòria com a activista per la justícia financera, tema sobre el qual ha escrit nombrosos articles. Ha participat en campanyes per auditar el deute públic, entre elles la Plataforma pr l’Auditoria Ciutadana del Deute i el Comitè de la Veritat sobre el Deute Públic de Grècia, organizat pel  Parlament Hel·lènic el 2015 i coordinat per Éric Toussaint del Comité per a l’Anul·lació del Deute del Tercer Món (CADTM) xarxa internacional amb la qual col·labora. És membre de la European Research Network on Social and Economic Policy (EReNSEP), amb seu a l’Escola d’Estudis Orientals i Africans de la Universitat de Londres. Coordinada per l’economista estudiós de la financiarització  Costas Lapavitsas, amb qui Cutillas ha treballat estretament, aquesta xarxa aplega especialistes i organitzacions de diversos països europeus amb l’objectiu de contribuir al debat sobre les polítiques que s’estan desenvolupant a Europa.