David Rabadà: Van haver-hi realment enterraments rituals a Atapuerca?

David Rabadà i Vives (Barcelona, 1967), és paleontòleg i professor de Ciències Geològiques des de 1992. Es va doctorar en Geologia l’any 1995. Ha obtingut el premi de la Fundació Eduard Fontserè de Ciències (1996), el Conxita Bretxa de literatura (1998 i 2000), l’UPC de Ciència ficció (1999), el premi Albert Pérez Bastardas de periodisme científic (2003), entre altres. Així mateix, ha publicat diverses novel•les com Un Déu per als ignorants (2000), Les Cinc cares de la Terra (2005) i els assajos ¿Educar? Educamos todos (2007) i Quién fracasó con el fracaso escolar (2008). Col•labora en premis literaris, Museus, premsa digital i és membre de la Junta Permanent de Personal Docent per ASPEPC-SPS.
El jaciment paleontològic de la Sima de los Huesos, a la serra d’Atapuerca, conté una important associació de restes humanes fossilitzades d’uns 500.000 anys d’antiguitat. L’elevada concentració d’aquests neandertals primitius fou interpretada com el primer ritual funerari de la humanitat, teoria que van difondre científics com Eudald Carbonell o Juan Luis Arsuaga, entre d’altres. Aquesta interpretació ha estat repetida durant dècades pels projectes de recerca oficials, pels mitjans de comunicació i pels llibres de text escolars. Això ha fet difícil que altres explicacions científiques hagin pogut contrastar hipòtesis diferents. Proves científiques de diverses disciplines plantegen, i segons la seva opinió, demostren, una nova interpretació per al tema de l’enterrament ritual a la Sima de los Huesos. Segons aquestes noves argumentacions, l’acumulació i concentració de restes humanes no fou conseqüència de pràctiques funeràries sinó del transport dels cadàvers pels corrents d’aigua de la cova. Aquests rius subterranis que generen grutes i avencs, remogueren les restes humanes des d’un cau de carnívors. Llops, guineus i algun felí de gran mida devoraren els neandertals abans del transport hídric que acumulà les restes al fons de l’avenc. La prova serien les nombroses marques de queixals sobre els esquelets i els arrodoniments posteriors dels ossos per l’aigua. Així doncs, en aquesta conferència s’oferiran les dades que avalen aquesta nova hipòtesi.