El sindicalisme actual en el centenari de la fundació de la CNT

Tertúlia introduïda per Just Casas, doctor en Història i professor de la UAB.

Just Casas va exercir el seu ofici d’electricista fins que, als 43 anys, va entrar, per oposició, com a professor titular del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. És Doctor en Història Moderna i Contemporània per la mateixa Universitat. Afiliat a la CNT des de 1972, i abans de les Joventuts Llibertàries, actualment també és Secretari de Cultura de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Terrassa i President del Centre d’Estudis Llibertaris “Francesc Sàbat”. De les seves obres en podem destacar, entre altres, La política de treball de la Generalitat republicana (1931-1936) editat per la Generalitat de Catalunya el 2003 o Octubre de 1934-febrer de 1936. La Generalitat ocupada (2003) en què destaca el seu estudi de 9 Presidents desconeguts de la Generalitat de Catalunya.
En la tertúlia d?avui es plantejarà la significació històrica, i actual, de la CNT (Confederació Nacional del Treball), fundada el 1910 a Barcelona com un procés d’unió de la classe obrera de Catalunya, que s’expandirà al conjunt de l’Estat espanyol, i que tindrà un paper de primer ordre en la història del nostre poble fins al 1939, amb el final de la guerra civil, i en el procés revolucionari desenvolupat durant la guerra. El seu esperit, l’ombra de les seves accions i activitats arriben, però, fins a l’actualitat. Avui, en un món convulsionat per la crisi sistèmica del capitalisme, aquest, dins l’anomenada globalització, vol imposar les seves irracionals solucions a una població que, més que mai, ha esdevingut hostatge dels grans interessos dels “mercats”. La societat, en el seu conjunt, paga novament les conseqüències de la cobdícia d’uns pocs amb el vistiplau, quan no la conxorxa, d’unes classes polítiques i d’unes burocràcies sindicals totalment lliurades als seus interessos. A partir d’aquesta anàlisi, Just Casas considera, doncs, que l’ideari, les formes organitzatives i els mètodes de lluita de la CNT, amb aquestes o altres sigles, segueixen sent necessaris i plenament vigents.