Les següents paraules, gairebé profètiques, escrites l’any 2016 pel propi Gonçal Mayos, són la millor introducció:

“Les patologies més generalitzades permeten comprendre la societat on s’inscriuen. Les malalties més emblemàtiques tenen una forta relació amb el tipus de societat i de manera de viure. Per això, encara que pugui sorprendre, solen funcionar com a excel·lents models, síndromes o metàfores del moment històric concret. Ja afectin col·lectius complets o individus més dispersos, les grans malalties que marquen una societat, són resultat de les contradiccions experimentades per aquesta. Per aquest motiu, inclús esdevenen la simbologia hegemònica a través de la qual s’interpreta la realitat en aquell tipus de societat”.

Gonçal Mayos reflexionarà sobre la pandèmia de la COVID-19 des de la perspectiva de la macrofilosofia, que defineix com “la investigació dels processos de llarga duració que uneixen transversalment les qüestions polítiques, sociològiques, filosòfiques, epistemològiques…, atenent als grans moviments culturals i als trencaments en les mentalitats socials”

A partir de diversos exemples històrics (conquesta d’Amèrica, pesta negra, insalubritat de les ciutats, Semmelweis i Pasteur, antibiòtics, SIDA…) posarà de relleu la importància de les pandèmies en l’evolució de la humanitat i analitzarà algunes de les conseqüències que ja estem vivint (teletreball, canvis en la mobilitat, en el turisme…) tot preguntant-se si anem vers una societat del confinament on les pantalles i les connexions digitals substituïran el contacte corporal.

És professor titular i coordinador del doctorat Ciutadania i Drets Humans, Ètica i Política (UB). Investiga la naturalesa i evolució de la racionalitat, la modernització i postmodernització, amb especial atenció a les novetats i conflictes més actuals (macrofilosofia del present).

A més de nombroses col·laboracions en obres col·lectives i nombrosos articles en revistes especialitzades ha publicat entre d’altres:
Macrofilosofía de la Modernidad (2012)

Macrofilosofía de la globalización y del pensamiento único. Un macroanálisis para ‘empoderamiento (2012)

D’Alembert: De bastardo a líder de la Ilustración (2014)

Hegel. Dialéctica entre conflicto y razón (2014)

Homo obsoletus. Precariedad y desempoderamiento en la
turboglobalización (2016)

Poesofemes–poemes visuals (amb Toni Prat) (2020)