Juan Soto Ivars: De l’asfíxia democràtica del tabú a la judicialització de la ironia i l’humor
Sembla que davant els grans reptes i problemes que se’ns presenten en societats occidentals com la nostra és cada vegada més difícil aconseguir respostes col·lectives, perquè les regles de l’identitarisme, una polarització extrema i nous tabús ens han portat a un alarmant retrocés tribal.
Una onada de moralisme tribal -que es fa molt evident en uns certs mitjans i en les xarxes socials-, el retorn al tabú, la censura, la cerca d’un cap de turc (boc expiatori) al qual sacrificar o castigar de manera ritual i exemplaritzant, on la justícia es converteix en una eina per a aquest fi, ens porta a una permanent coacció i a la pèrdua d’un dels nostres drets més importants, la llibertat d’expressió, i amb això a incrementar una cada vegada major sensació d’asfíxia democràtica.
Ni tan sols la ironia i l’humor -excel·lent vàlvula d’escapament als nostres problemes més quotidians, la nostra indignació i de tot allò que podem detestar, i autèntic senyal d’identitat d’aquest país- s’escapen del tabú i d’aquest nou puritanisme, sent posats en perill, fent-nos retrocedir al nostre passat més fosc.
Existeix una sortida en aquesta aparent guerra d’identitats i bàndols antagònics que l’única cosa que fan és “fotre’ns”, portar-nos a un permanent enfrontament i pel camí a posar límit a les nostres llibertats?
Juan Soto Ivars. A l’hora de parlar o definir qui és aquest popular personatge, al qual alguns han batejat com d’autèntic “enfant terrible”, farem servir les paraules que ell mateix utilitza per a parlar de si mateix, “Soc escriptor i columnista. He publicat novel·les, assajos i un llibre infantil. Surto a la ràdio i a la tele, dono xerrades i imparteixo cursos”.
Com a articulista i columnista ha treballat per a “El País de las Tentaciones”, d’on, com ell remarca, va sortir per la finestra; en el “Periódico de Catalunya” amb seccions fixes d’opinió; en “El Mundo” i “El Confidencial”.
En televisió l’hem pogut veure en “Els Matins de TV3”, així com “La hora de la 1”, de Televisió Espanyola. Ha aparegut en programes com “Salvados”, de Jordi Évole, o “La Sexta Noche”. Va mantenir una secció durant dues temporades en el programa “No es un día cualquiera”, de RNE.
El juny de 2017 es va incorporar al consell assessor de la Fundación del Español Urgente (Fundéu) al costat d’altres periodistes com Montserrat Domínguez i Jorge Bustos. I el setembre de 2020 es va incorporar als programes “Julia a la Onda” i “Hoy comienza Todo” (Radio3). L’octubre de 2021 comença a col·laborar en “Cuarto Milenio” amb una secció sobre llibres censurats, més tard expandint les seves aparicions al programa germà “Horizonte”.
Com a novel·lista ha publicat Siberia (Premi Tormenta al Millor Autor Revelació, 2012), Ajedrez para un detective novato (Premi Ateneo Joven de Sevilla, 2013) i Crimenes del futuro (2018) i la novel·la infantil Prohibida la ducha (2015). També va publicar a finals de l’any passat la biografia del polèmic premi Nobel Knut Hamsun, Knut Hamsun: el autor y las Quimeras. Com a assagista ha publicat Arden las redes (2017), La casa del ahorcado (2021) i Nadie se reirá (Debate 2022). I com ell sempre recorda, quan parla de la seva obra: “també em van publicar un llibre d’articles, Un abuelo rojo y otro abuelo facha (2016)”. Així com un bon nombre de petites col·laboracions amb altres autors.
Deixa un comentari