Laura Freixas | Rosa Cañadell | Mateu Seguí
Laura Freixas, llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona (1980), és escriptora, autora de contes, novel·les i assaigs i columnista a “La Vanguardia” des del 2001. És una activista i referent important de l’àmbit feminista i la seva extensa obra literària i periodística, gaudeix d’un merescut reconeixement. Es va donar a conèixer el 1988 amb la col·lecció de relats El asesino en la muñeca (ed. Anagrama). Va presidir la col·lecció “Clásicas y modernas para la igualdad de género en la cultura” des de la seva fundació el 2009 fins al 2017, de la qual ara n’és la presidenta d’honor. El 2013 va començar de publicar els seus diaris dels quals el 2024 n’ha publicat un altre volum, A todas nos falta algo. Diario 2000-2002 (ed. Tres Hermanas), amb molt bona acollida de crítica i públic. Una de les seves obres més conegudes és A mí no me iba a pasar (2019), una autobiografia amb perspectiva de gènere.
Rosa Cañadell, llicenciada en Psicologia, ha exercit com a professora de secundària durant més de vint anys, quatre com a directora, i com a portaveu del sindicat USTEC-STEs durant set anys. Ha publicat nombrosos articles en diversos mitjans tant nacionals com internacionals, generalment vinculats a temes educatius o de crítica del neoliberalisme. Coautora del documental Educar es la mejor forma de luchar sobre el MST del Brasil. Autora de diversos llibres, el darrer dels quals El menosprecio del conocimiento, juntament amb Nico Hirtt i Albert Corominas. Activista social en defensa de l’educació pública i vinculada a diversos moviments socials. Membre del grup promotor del Seminari Ítaca d’Educació Crítica (SIEC).
Mateu Seguí, advocat especialista en Dret Penal, de llarga trajectòria professional, ha intervingut en nombrosos judicis de gran repercussió político-social, bàsicament relacionats amb l’àmbit llibertari, com el del cas Scala, en què exercí com a advocat de la CNT en el judici en què el govern d’aleshores intentà destruir aquest sindicat. A finals dels anys 70 i els 80 del segle XX defensà nombroses persones encausades per activitats armades (PCI, FRAP, ERAT i molts presos de la COPEL) així com de l’Amical de Mauthausen. . Ha participat en moltes Jornades i organismes relacionats amb la Memòria Històrica o sobre Democràcia i Drets Fonamentals, com l’organitzada el 2018 per Observadors per la Democràcia (ODEM). Com a membre de la Junta del Col·legi d’Advocats de Barcelona va ser responsable de relacions d’aquest Col·legi amb l’Administració de Justícia
