Hilari Raguer

La importància de la "qüestió religiosa" en la nostra història contemporània i, especialment, durant la República i la guerra civil és indiscutible. En canvi, el paper de l'Església com a institució és molt polèmic i, encara avui, és objecte d'importants debats. És per això que el Fòrum de Debats ha convidat, en aquesta ocasió a un historiador que alhora és monjo i sacerdot perquè ens ofereixi el seu punt de vista ponderat i crític amb la institució a què pertany.
En efecte, Hilari Raguer i Suñer, llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, va participar des de molt jove en l'oposició al règim franquista, des de posicions catalanistes i demòcrates, on coincidí amb Jordi Pujol o Joan Raventós, entre altres, i fou detingut el 1951 durant la vaga de tramvies de Barcelona, per la qual cosa fou empresonat durant set mesos al castell de Montjuïc i romangué dos anys en arrest domiciliari. El 1954 ingressà al monestir de Montserrat i el 1960 fou ordenat sacerdot. Amplià els seus estudis a París i Roma i el 1976 publicà la seva tesi doctoral sobre La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-39) . Ha destacat pels seus estudis bíblics i, sobretot, pels seus treballs sobre la història política de la Catalunya del segle XX, el paper de l'Església catòlica en la guerra civil espanyola i les biografies de personatges perseguits pel franquisme malgrat la seva adscripció al cristianisme com el cas de Manuel Carrasco i Formiguera o, en un altre ordre de coses, el general Domènec Batet. El 1999 fou un dels encarregats d'avaluar l'arxiu de la Generalitat de Catalunya a l'exili i col·labora habitualment a mitjans de comunicació com "La Vanguardia", "El País". "Avui" ...