• Música, Cultura i Societat. La Música, una eina cap a la independència?

    Auditori de la Caixa d'Estalvis de Manlleu a Vic. Vic, Spain

    Rafael Subirachs, nascut a Vic el 1948, és músic, cantant i compositor. El seu pare ja fou un destacat compositor musical que dirigí, entre altres, el cor de l'Orfeó Vigatà. Es formà a l'Escolania de Montserrat sota la direcció d'Ireneu Segarra. El 1967 ingressà com el 15è membre a "Els Setze Jutges", grup de cançó popular en defensa de la identitat catalana i de resistència política i cultural contra la Dictadura de Franco. Edita nombrosos discos, obté premis, participa en festivals com els de Galeusca (1974, 1976, 1977) o en les Sis Hores de cançó de Canet (1975) en què interpreta "Catalunya, comtat gran", la versió primitiva de "Els Segadors" que inclourà en un disc de cançons tradicionals que porta per nom "Bach de Roda" que li donarà una gran popularitat. Col·labora amb grups de teatre com Vermellx4 o "la Gàbia". A començaments dels anys 80 s'inicia com a compositor simfònic i dramàtic i des del 1982 exerceix com a pedagog a l'Escola de Música Zeleste de Barcelona on fundarà el Cor Calenda Maia. Interpreta els clàssics i també versiona alguns dels grans poetes de la literatura catalana com Gabriel Ferrater, Carles Riba, Miquel Martí i Pol, Joan Vinyoli, Josep Carner o Jacint Verdaguer. Farà incursions en el terreny de la música especulativa instrumental i sempre es mantindrà fidel a la idea d'agermanar la paraula i la música com a testimonis dels pobles per tal de facilitar el seu coneixement. El 13 d'abril de 2007, amb la resta dels components de "Els Setze Jutges", va rebre la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya en reconeixement de la seva tasca en favor de la cultura i la llengua catalanes durant la Dictadura. Es pot completar la informació sobre la seva vida i obra en el web: www.subirachs.com.
    En la conferència d'avui s'analitzarà el paper de la música i la cultura en la nostra societat tot presentant-ne una visió àmplia, crítica i comparativa i es denunciarà el poc interès dels Governs per fomentar una música rigorosa i elaborada que pugui reflectir l'esperit d'un poble, en front del típic producte superficial o de consum, i es compararà amb altres àmbits del món de la cultura (àudiovisual...). Es tractarà, també, la qüestió de les subvencions públiques i la utilització de la cultura. S'incidirà en com la Música podria ser una eina decisiva per a col·laborar en el procés d'independència del poble de Catalunya.