Està en perill la llibertat d’expressió?

El Fòrum de Debats tancarà la programació de la temporada 2023-24 amb una taula rodona.

En aquest acte es plantejarà un dels temes clau en les societats actuals partint dels seus orígens històrics fins a  centrar-nos en els aspectes més actuals.

La llibertat d’expressió és un requisit fonamental per a qualsevol sistema democràtic. Avui, arreu del món, un autoritarisme creixent, bàsicament de dretes, la posa en perill. Però també, d’una manera més insidiosa, mitjançant el que es coneix com a “cultura de la cancel·lació”, i en nom d’ideals nobles -el progrés, els drets humans, la protecció de les víctimes, la identitat…-, alguns sectors qualificats d’esquerres ataquen no només la llibertat d’expressió, sinó també, per exemple, la llibertat acadèmica. Ja no és només la democràcia, sinó la ciència, la possibilitat d’una veritat objectiva compartida, i el mateix concepte de realitat el que està amenaçat. Això s’emmarcaria en l’anomenat discurs d’odi que sembla acaparar tot el debat de la llibertat d’expressió des que va començar el segle XXI. Fins llavors, la principal preocupació havia estat com garantir el dret d’expressió davant els intents de censura. Amb el canvi de segle sembla sorgir una onada restrictiva preocupada no tant en ampliar l’espai per a la crítica sinó en com protegir la comunitat enfront dels discursos totalitaris o discriminadors. Una gran part de públic està més disposat que mai a prohibir la lliure difusió d’idees que li resultin xocants o pertorbadores. Creix la consciència sobre els perills que cadascú digui el que vulgui tot ignorant les conseqüències d’atribuir al poder públic la legitimitat de controlar quines idees poden circular. La noció de discurs d’odi és nova, sorgeix d’una recomanació del Consell d’Europa del 1997, però històricament tots els sistemes jurídics han establert mecanismes per a perseguir el discurs dissident i, a partir d’estudis empírics, sembla demostrable que el discurs d’odi és utilitzat als tribunals, també en el cas espanyol, per tal de castigar exercicis ideològics dissidents més que no pas per a evitar la discriminació de col·lectius vulnerables. Aquestes qüestions, entre altres, es tractaran en aquest acte i s’exemplificaran amb casos d’àmbits diversos.

Laura Freixas, llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona (1980), és escriptora, autora de contes, novel·les i assaigs i columnista a “La Vanguardia” des del 2001. És una activista i referent important de l’àmbit feminista i la seva extensa obra literària i periodística, gaudeix d’un merescut reconeixement. Es va donar a conèixer el 1988 amb la col·lecció de relats El asesino en la muñeca (ed. Anagrama). Va presidir la col·lecció “Clásicas y modernas para la igualdad de género en la cultura” des de la seva fundació el 2009 fins al 2017, de la qual ara n’és la presidenta d’honor. El 2013 va començar de publicar els seus diaris dels quals el 2024 n’ha publicat un altre volum, A todas nos falta algo. Diario 2000-2002 (ed. Tres Hermanas), amb molt bona acollida de crítica i públic. Una de les seves obres més conegudes és A mí no me iba a pasar (2019), una autobiografia amb perspectiva de gènere.

Rosa Cañadell, llicenciada en Psicologia, ha exercit com a professora de secundària durant més de vint anys, quatre com a directora, i com a portaveu del sindicat USTEC-STEs durant set anys. Ha publicat nombrosos articles en diversos mitjans tant nacionals com internacionals, generalment vinculats a temes educatius o de crítica del neoliberalisme. Coautora del documental Educar es la mejor forma de luchar sobre el MST del Brasil. Autora de diversos llibres, el darrer dels quals El menosprecio del conocimiento, juntament amb Nico Hirtt i Albert Corominas. Activista social en defensa de l’educació pública i vinculada a diversos moviments socials. Membre del grup promotor del Seminari Ítaca d’Educació Crítica (SIEC).

Mateu Seguí, advocat especialista en Dret Penal, de llarga trajectòria professional, ha intervingut en nombrosos judicis de gran repercussió político-social, bàsicament relacionats amb l’àmbit llibertari, com el del cas Scala, en què exercí com a advocat de la CNT en el judici en què el govern d’aleshores intentà destruir aquest sindicat. A finals dels anys 70 i els 80 del segle XX defensà nombroses persones encausades per activitats armades (PCI, FRAP, ERAT i molts presos de la COPEL) així com de l’Amical de Mauthausen. . Ha participat en moltes Jornades i organismes relacionats amb la Memòria Històrica o sobre Democràcia i Drets Fonamentals, com l’organitzada el 2018 per Observadors per la Democràcia (ODEM). Com a membre de la Junta del Col·legi d’Advocats de Barcelona va ser responsable de relacions d’aquest Col·legi amb l’Administració de Justícia.

Jordi Vilarrodà, periodista i filòleg, és el responsable de Cultura del bisetmanari “El 9 Nou”, a part de director de programes televisius de temàtica social i cultural.

Moderador: Jordi Vilarrodà | periodista del 9 nou

Presentador de l’acte: Joan Brugués