Tot i que l’energia no és la causa directa de la guerra d’Ucraïna i el procés ja s’havia iniciat amb anterioritat, la invasió russa ha destapat, catalitzat i accelerat importants canvis en les relacions energètiques internacionals, que afecten d’una manera especial a l’àmbit de l’espai mediterrani occidental en què s’ubica el nostre país. Aquests canvis estan vinculats al volum i al tipus de gas que es comercialitza.
La substitució del gas convencional per gas natural liquat (GNL), amb pes creixent del procedent de fracking, a més de conseqüències ecològiques directes, implica el que la ponent anomena “petrolització” del mercat del gas, molt més volàtil i amb resultats fortament inflacionistes, en bona part per la seva incidència en els preus de l’electricitat. El nostre país, en disposar de plantes de regasificació, semblava ben posicionat per a reexportar el gas procedent d’Algèria, però Aurèlia Mañé té raons, per pensar que els fets apunten en una altra direcció.
Fins a quin punt aquests canvis són l’excusa per a noves polítiques d’austeritat? Quins efectes tenen sobre l’activitat econòmica, els preus i la vida de les persones? Com afectarà la transició energètica? Quins canvis geopolítics s’estan produint? Quines alternatives hi ha?
Aurèlia Mañé Estrada, professora de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, imparteix matèries de política econòmica internacional i de relacions energètiques internacionals. És membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa i a més ha estat professora associada de la Universitat de Denver i Investigadora Honorària de la Universitat de East Anglia (UK)
És Doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials i Màster en relacions internacionals. Des que, l’any 1997, va realitzar la seva tesi sobre Algèria, s’ha anat especialitzant, d’una banda, en temàtiques afins a l’àmbit de l’Economia Política de l’Energia i, de l’altra, en les àrees geogràfiques d’Algèria, Orient Mitjà i Àsia Central.
En tant que experta és membre de diverses institucions, entre les quals el Real Instituto de Estudios Internacionales Elcano i la Commission Régionale d’Experts Économiques et Scientifiques (CREES) en Europe occidentale de la Agence Universitaire de la Francophonie.
Ha publicat diversos articles científics en revistes especialitzades, com Efectos de la crisis hispano-argelina en el contexto mundial de la petrolización del gas. Revista De Estudios Internacionales Mediterráneos, 32 (2022) i és coautora del llibre: Argelia, ¿en transición hacia una segunda república? Icària Editorial Barcelona (2019)
Atesa la seva especialització, des que va esclatar la guerra d’Ucraïna, s’ha multiplicat en innumerables fòrums, seminaris, conferències, entrevistes i articles on ha analitzat la nova geopolítica del gas i el paper que hi juga Algèria.
Deixa un comentari