David Jiménez ha estat reporter de guerra i primer corresponsal del diari “El Mundo” a l’Àsia on va cobrir els grans esdeveniments que s’hi van produir fins al 2014 (guerra d’Afganistan, deu anys, Caixmir, Timor Oriental, Pakistan, Nepal, Birmània…). Va entrar clandestinament en alguns països com Corea del Nord o, per exemple, va ser l’únic reporter occidental que es va quedar a Fukushima durant la crisi nuclear. El 2014 va treballar a l’Institut Tecnològic de Massachusetts per a estudiar els desafiaments digitals de la premsa. El 2015 va ser nomenat director de “El Mundo” d’on va ser destituït el 2016 per negar-se a acceptar les pressions dels poders.Autor d’obres com Hijos del monzón, premi al millor llibre de literatura de viatges d’Espanya, El botones de Kabul, El lugar más feliz del mundo, Los diarios del opio, El corresponsal o Días salvajes. Però la seva obra més coneguda és El Director, les seves memòries sobre l’any en què diriigí “El Mundo”,traduïda a molts idiomes, de la qual se n’han fet catorze edicions i se’n prepara una versió cinematogràfica. Nieman fellow per la Universitat de Harvard, ha treballat a “The New York Times”, “Die Welt” i ha col·laborat a les cadenes de TV CNN i BBC, a part de molts altres mitjans.
En la conferència es plantejarà, a partir de l’experiència personal de David Jiménez, la realitat de la llibertat de premsa i expressió en els darrers anys i actualment, i si és possible, com seria el desig del conferenciant, l’existència d’una publicació basada en tres principis fonamentals: honestedat, integritat i independència. Ell ho va intentar en la curta etapa en què va dirigir el diari “El Mundo” però va topar amb les pressions del poder polític i econòmic decidits a impedir-ho amb la complicitat d’una part considerable de la pròpia professió periodística, disposada a acceptar un sistema de relacions, pactes i intercanvi de favors d’acord amb els interessos d’aquests poders. Els periodistes que no ho accepten són apartats i marginats. David Jiménez ha tingut el coratge de denunciar públicament presidents, reis, ministres, banquers, empresaris, comissaris i periodistes que utilitzen aquestes pràctiques, que ell mateix va viure directament i en no acceptar-les va ser destituït. Va denunciar el president d’Unidad Editorial i va ser el primer director d’un diari que es va acollir a la clàusula de consciència recollida a la Constitució per tal de protegir la llibertat de premsa. Ell mateix afirma que pot ser més perillós el despatx de director d’un diari important que viure guerres com les d’Afganistan,Caixmir o altres conflictes que coneix molt bé. També s’analitzarà com la digitalització dels mitjans de comunicació pot influir, i de quina manera, en la batalla per a apropar la veritat i el que s’esdevé al conjunt de la societat.
Deixa un comentari