El món ha entrat en un període de desordre econòmic i geopolític. Una part d’aquest desequilibri tan profund es deu al fet que el model econòmic dominant en el món des dels anys vuitanta s’ha esgotat. El model, que produeix tant diner com faci falta a fi d’extreure recursos naturals per a fer créixer l’economia, ha arribat a la seva fi. No es poden extreure recursos de forma infinita sense caure en greus problemes mediambientals i econòmics, ni aquesta economia no és un model estable, ja que provoca problemes financers als mercats i crea problemes socials. De fet, cal un retorn a l’economia dels anys setanta, però amb la sanitat, l’ensenyament i l’atenció a la gent gran i desvalguda d’avui. No és difícil, però és un canvi cultural dur que demana trencar els motlles existents fins ara a l’empara de la idea que els mercats no s’han de regular.
Joan Vila i Simon. Enginyer Industrial per l’escola de Terrassa. Enginyer en tecnologia de paper per l’escola de Grenoble. Curs de gestió i direcció d’empreses del Col·legi d’enginyers de Catalunya. De l’any 1979 al 1981 treballa en una empresa francesa que fabrica màquines de paper. Des de l’any 1981 és el CEO de L.C. Paper 1881 S.A. Des de l’any 2008 fins al 2013 és professor de tecnologia de paper en un màster a la UdG i d’una classe sobre l’energia de demà a la UdG. Des del 2005 escriu un article setmanal a Diari de Girona. Participa en nombrosos debats i seminaris sobre estalvi i nou model energètic. L’any 2014 escriu el llibre La crisi des de la trinxera sobre les raons profundes de la crisi mundial i l’espanyola en concret. Forma part de la comissió d’energia de PIMEC des de l’any 2005 de la que n’és el president des de l’any 2016. L’any 2021 publica el llibre Economia en el canvi climàtic. Full de ruta cap a la societat frugal. Nomenat membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) el juliol de 2022.
Deixa un comentari