Joaquín Urías és doctor en Dret i professor de Dret constitucional a la Universitat de Sevilla. Va ser lletrat del Tribunal Constitucional durant sis anys. Va dirigir el projecte de la Unió Europea per a la reforma del sistema judicial d’Albània i diversos projectes de reconstrucció social en camps de refugiats de Bòsnia i Grècia. És autor de nombrosos estudis i publicacions, entre els quals Principios de derecho de la información (2014); Llibertat d’expressió. Una immersió ràpida (2023) i La justicia en el banquillo (2024). Prolífic articulista, publica al diari Ara, CTXT, Público i ElDiario.es entre altres.
LA JUSTÍCIA AL BANC DELS ACUSATS
A diferència dels Estats Units d’Amèrica, on la separació de poders s’entén com la manera d’evitar la concentració de tot el poder en poques mans, en la tradició europea, derivada de la Revolució Francesa, “és el mecanisme que assegura la centralitat democràtica del Parlament en la creació del Dret”. En aquesta tradició, doncs, el Poder Judicial està jeràrquicament subordinat al Parlament, escollit pel poble, i, per tant, la seva funció és aplicar i fer complir les lleis que, amb major o menor encert, elabora el Legislatiu. Això significa que la neutralitat i la imparcialitat han de dominar la tasca de la Judicatura en l’aplicació de la llei, sense la interferència de la ideologia o els sentiments que tenim totes les persones, també els jutges i jutgesses. La politització de la justícia davant del desafiament independentista a Catalunya, de la llei d’amnistia o el lawfare contra determinades polítiques públiques d’Ada Colau, serien casos molt presents al nostre país, però no són poques les decisions judicials que, posen en qüestió la necessària neutralitat i imparcialitat que caldria esperar, malgrat que la majoria de jutges i jutgesses intenten exercir amb la màxima honestedat una professió dura i de gran responsabilitat. Com afirma Urías, “sembla clar que tenim un problema amb els nostres jutges”. Ens n’explicarà detalls, antecedents i causes.
Deixa un comentari