Aquesta conferència, organitzada en col·laboració amb la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d'Osona, es realitza en el marc de les activitats entorn del Dia Mundial de la Salut Mental i, com sempre, anirà seguida de col·loqui. En la conferència es relacionaran […]

En la conferència es plantejarà la qüestió de l'humanisme com a antídot contra la barbàrie del capitalisme actual, aixó com de la crisi espiritual sobre la que es construeix la crisi social i econòmica. El conferenciant pensa que, al llarg de la història, s'han viscut situacions molt difícils, però aquesta és completament nova. És com si estiguéssim caminant pel tall d'una navalla i en un cantó hi hagués la promesa d'un renaixement i, en l'altre, la sospita d'una edat obscura. En aquesta situació ningú no s'atreveix a fer un pronòstic de si caurem en un cantó o en l'altre.

Esther Vivas és llicenciada en Periodisme, magister en Sociologia i membre del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
Ha participat en diverses edicions del Fòrum Social Mundial, en tertúlies de ràdio i televisió i col•labora habitualment en publicacions com Público. Els temes que tracta més habitualment són els moviments socials alternatius, en els quals participa molt activament, i les conseqüències que les diferents polítiques agrícoles i alimentàries tenen sobre la població. Ha publicat diversos llibres, entre els quals podem destacar: En pie contra la deuda externa (2008), Cap on va el comerç just? (2006), Del campo al plato. Los circuitos de producción y distribución de alimentos (2009) aquests dos últims juntament amb Xavier Montagut, i també Resistencias globales. De Seattle a la crisis de Wall Street (2009) i Planeta indignado. Ocupando el futuro (2012) amb Josep Maria Antentas, en què analitza les diferents mobilitzacions populars que s'han produït en el món dels darrers anys.
L'any 2009 va presentar-se a les eleccions al Parlament Europeu com a cap de llista del partit Izquierda Anticapitalista i, com a activista política, ha participat en nombroses mobilitzacions i ha estat reiteradament represaliada.

En la conferència d’avui s'analitzarà l'origen de la crisi actual, els interessos que se'ns intenten amagar, i les respostes que es van produint tant a Catalunya i l'Estat espanyol com arreu del món, el significat d'aquestes mobilitzacions i les seves conseqüències polítiques així com les perspectives de futur d'aquests moviments.

En la conferència d’avui es plantejaran les possibilitats de construir, des de la societat civil, noves maneres de fer política que ens facin sortir de la dramàtica situació a què ens han conduït molts dels polítics que han governat les […]

En aquests moments en què, malauradament, torna a estar d'absoluta actualitat el tema de la consideració de les llengües, jurídicament, en el sistema escolar, en les institucions...en l'Estat espanyol, creiem que la nostra proposta per a aquesta setmana, programada des […]

El 2013 s'escau el centenari del naixement d'Albert Camus i, amb aquest motiu, en molts països, però especialment a França, s'han organitzat nombrosos actes de commemoració. A França, per exemple, se celebra durant tot el 2013 l"Année Albert Camus". La tertúlia ens introduirà en el pensament d'un dels intel·lectuals més independents i importants del segle XX com és Albert Camus. Nascut el 1913 a l'Algèria francesa i amb ascendència menorquina, és dels pocs intel·lectuals del seu moment que va gosar enfrontar-se als dos grans totalitarismes del segle XX: el nazi-feixisme i l'estalinisme, per la qual cosa hagué de pagar un preu molt car ja que desafiava el que, en els anys 40 i 50, es considerava el pensament políticament correcte. Les seves obres fonamentals, en aquest sentit, serien El mite de Sísif (1942) i, sobretot, L'home revoltat (1951). A part, és autor d'una obra narrativa d'un gran interès (L'estranger, La pesta...) i també destacà com a dramaturg i periodista. Li fou concedit el Premi Nobel de Literatura el 1957 i morí en un accident automobilístic el 1960. En la tertúlia d’avui es remarcarà la intuïció expressada per Camus sobre una probable repetició dels totalitarismes-fonamentalismes del segle XX en un futur, i amb altres formats, en les societats dites democràtiques.

La tertúlia serà introduïda per Ramon Muns que estudià Biologia Humana i Llengua Francesa a la Universitat de Montpeller, és doctorat en Filosofia per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre el pensament de Camus, i format bàsicament en la cultura francesa, va residir a França i altres països europeus amb motiu de la seva dedicació professional a la música.

ESTAND DEL FÒRUM DE DEBATS A LA 8a MOSTRA D'ENTITATS DE VIC

Al Prat de la Riera. De 10 del matí a 8 del vespre.

David Rabadà i Vives (Barcelona, 1967), és paleontòleg i professor de Ciències Geològiques des de 1992. Es va doctorar en Geologia l'any 1995. Ha obtingut el premi de la Fundació Eduard Fontserè de Ciències (1996), el Conxita Bretxa de literatura […]

Amaya Olives és llicenciada en Dret per la Universitat Complutense de Madrid, exerceix la judicatura des del 2003 i ha estat destinada a quatre jutjats de l'Estat espanyol. Actualment exerceix la seva professió en un jutjat del social, que es dedica als drets dels treballadors i la seguretat social. Persona amb inquietuds socials des de fa anys ha estat vinculada a deiverses associacionsi, actualment, pertany a l'associació "Jueces para la Democracia", la més progressista dins la judicatura. També ha estat treballant impulsant projectes de mediació familiar i penal, per tal d'evitar la criminilització i fomentar la solidaritat i la justícia restaurativa. A més, ha treballat amb associacions de memòria democràtica i, relacionat amb aquest àmbit, es va encarregar de preparar un protocol d'exhumació de fosses comunes. És col·laboradora de l'Observatori de Drets socials, econòmics i culturals i ha participat en jornades dedicades al problema de les execucions hipotecàries i en defensa del dret a l'habitatge. Així mateix, és autora de diversos articles sobre la formació dels jutges, la defensa dels drets socials i, en general, sobre les qüestions esmentades anteriorment.

Gràcia Ferrer ha realitzat els seus estudis a les Universitats de Barcelona i Montpeller. Ha exercit la seva professió a França (Uzès i Nova Caledònia) des del 1985 al 1996, com a Cap de la Unitat de Psiquiatria i Psicologia Clínica de l'Hospital General de Vic (1998-2001) i, des del 1997 fins ara a TERÀPSIA, serveis mèdics psicològics, a la Clínica de Vic. Va ser una de les impulsores dels actuals serveis de salut mental d'Osona i continua desenvolupant tasques de cooperació internacional. En l’àmbit cívic i polític va ser Tinenta d'Alcalde de l'Ajuntament de Vic i Presidenta de l'Àrea d'Afers Socials i Ciutadania, amb les Regidories de Dones, Joves, Salut i Cooperació al Desenvolupament del 2007 al 2011. Actualment és secretària de la Dona de la Federació Comarcal d' Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) d'Osona i Presidenta de la sectorial nacional de salut del mateix partit. També ha exercit la docència i ha realitzat estudis de belles arts i artteràpia, entre moltes altres activitats.

La conferència d’avui plantejarà la conceptualització del fet violent i si la violència exercida per l'ésser humà s'ha de considerar una patologia. S'analitzaran les diferents formes de violència i es farà especial èmfasi en la violència de gènere i masclista i les conseqüències en les dones i els fills. Es parlarà, també, de la possible psicopatalogia de l'agressor i què podem fer per tal d'evitar aquest tipus de violència, per exemple a través de la prevenció, la legislació i els tractaments existents.

Aquesta conferència s'emmarca dins dels actes entorn del Dia Internacional de la Dona.

Alexandre Deulofeu (1903-1978) fou una persona polifacètica: farmacèutic, químic, polític, filòsof de la història, músic, pagès experimental, manobre i poeta, que va dissenyar una teoria cíclica dels imperialismes i civilitzacions que el seu amic Francesc Pujols batejà amb el nom de "La Matemàtica de la Història". Ja en els anys 1930-39 anuncià alguns dels grans fets de la segona meitat del segle XX, i altres posteriors per confirmar, com la caiguda d'Alemanya i la puixança d'aquest país després de la Segona Guerra Mundial, la pèrdua del poder internacional d'Anglaterra o la caiguda i desmembrament de l'URSS, entre molts altres. Aquesta teoria ens mostra com els períodes històrics segueixen un model repetitiu, cíclic, amb la mateixa cadència amb què es desenvolupen els cicles biològics. Postula que la història universal es repeteix amb una regularitat matemàtica i que, per això, es pot preveure amb força minuciositat què pot passar en el futur. Els estudis més recents han fet que Alexandre Deulofeu i la seva "matemàtica" hagin tornat a despertar un renovat i creixent interès.
Autor de desenes de llibres, molts traduïts a altres llengües, podem relacionar el seu pensament amb el d'Oswald Spengler i Arnold Toynbee. Així mateix, ha influït, de maneres diverses, en altres pensadors posteriors com Agustí Chalaux o Lluís Maria Xirinacs.
L'introductor de la tertúlia d’avui, Juli Gutiérrez Deulofeu, nét d'Alexandre Deulofeu, és un incansable defensor de la teoria deulofeuniana, de la qual n'és un gran analista i divulgador. Ha impulsat tot un conjunt d'iniciatives vindicatives de l'obra i de l'autor. Ha publicat, entre altres, el llibre Alexandre Deulofeu: la matemàtica de la història (2005).

El biòleg Gabriel Borràs, ha dedicat la seva vida professional al món de l'aigua. Des del 1992 fins al 2011 va treballar a l'Agència Catalana de l'Aigua on s'ocupà, entre altres coses, de la depuració d'aigües residuals i de la planificació de l'aigua a Catalunya. És autor del pròleg i coeditor del llibre Els guardians de l'aigua, on 70 professionals expliquen el model català de gestió de l'aigua després de les sequeres dels anys 2007 i 2008. En aquests moments està treballant en l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic, en la qual es defineixen els impactes que està tenint i que tindrà aquest canvi i quines mesures caldria aplicar per a adaptar-nos a una situació greu i perillosa per al conjunt de la població.

En la conferència d’avui es farà una defensa de la funció pública de control i gestió de l'aigua que té encomanada l'Agència Catalana de l'Aigua. Així mateix, s'exposarà una posició crítica amb la privatització de l'empresa pública "Aigües Ter-Llobregat", adjudicada, de moment, a l'empresa Acciona i que implica, entre altres coses, la pèrdua de control de l'Agència i del Govern català sobre les polítiques de preus i de prioritats pel que fa a les inversions i les infraestructures. Així mateix, s'alertarà sobre una nova embranzida del projecte de trasvassament de l'aigua del Roine que ja s'havia intentat en altres moments.