Gregorio Morán és periodista i escriptor i, per la claredat amb què expressa les seves idees, s'ha guanyat una notable fama com a analista polèmic i que no deixa indiferent ningú. Va estudiar a l'Escola d'Art Dramàtic de Madrid i, el 1968, es va traslladar a París per tal de perfeccionar els seus coneixements al Centre d'Estudis Teatrals de la Sorbona. Militant del Partit Comunista d'Espanya durant el franquisme, va dirigir "Mundo Obrero" durant alguns anys i va desenvolupar destacades activitats en la clandestinitat. Va deixar la militància a finals de 1976, després de la mort de Franco i abans de la legalització del PCE, en el moment en què va descobrir "que si guanyaven els nostres, nosaltres perdíem".

Ha col•laborat en diversos mitjans com Arreu, La Gaceta del Norte o Diario 16 i ha escrit diversos llibres entre els que destaquen una de les primeres biografies sobre Suárez, Adolfo Suárez: historia de una ambición (1979) tema que també tractarà a Adolfo Suárez: ambición y destino (2009). A més, en podem destacar: Los españoles que dejaron de serlo: cómo y por qué Euskadi se ha convertido en la gran herida histórica de España (2003), El maestro en el erial: Ortega y Gasset y la cultura del franquismo (1998), Testamento vasco o bé Miseria y grandeza del Partido Comunista de España (1986), entre altres. Des de fa 23 anys cada dissabte publica un article d'opinió a "La Vanguardia" sota el títol genèric de "Sabatines intempestives".

Les Comunitats Autofinançades (CAF) són petits grups de persones, normalment entre 10 i 30 membres, que aporten petites quantitats de diners que els permeten convertir-se en propietaris de la CAF. Amb aquests fons s'ofereixen petits crèdits als socis que serveixen per cobrir necessitats econòmiques petites però indispensables i que són una alternativa als mecanismes financers convencionals per a aquests casos. En pocs anys s'han constituït, arreu del món, més de 300.000 CAF que solucionen les necessitats financeres de 20 milions de persones, aproximadament. Aquest fenomen també el trobem implantat a Catalunya.

Per tal de parlar-nos d'aquesta experiència, dels sectors més implicats... comptarem amb la presència d'Abdoulaye Fall, natural del Senegal i que, des de fa 13 anys, viu a Catalunya. És llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat de Dakar, Màster en Traducció i Interpretació i estudis Interculturals per la Universitat Autònoma de Barcelona, Màster en Gestió de la Immigració per la Universitat Pompeu Fabra, de Barcelona, i doctorant en Demografia al Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB. Ha centrat la seva recerca en les migracions circulars i de retorn dels senegalesos a Catalunya. Paral·lelament està vinculat al projecte de Comunitats Autofinançades del qual n'és el Coordinador.

Nascut a València l’any 1964, Pascual Serrano es llicencià en Periodisme a la Universitat Complutense de Madrid. El 1996 fundà, juntament amb un grup de periodistes, la publicació electrònica “Rebelión” (www.rebelion.org) tot un referent entre els diaris alternatius, especialment pel que fa a la informació internacional i en particular d’Amèrica Llatina. Durant 2006 i 2007 fou assessor de Telesur, canal de Televisió que vol ser un model de comunicació contraposat als mitjans dominants del primer món i que va ser promogut per Veneçuela i altres països llatinoamericans. Escriu sobre temes de comunicació i política internacional en diverses publicacions espanyoles i llatinoamericanes, entre les quals el mensual “Le Monde Diplomatique”, el quinzenal “Diagonal” o el diari “Público”, ara únicament en versió digital. És membre del consell de redacció de les revistes “Mundo Obrero”, “El otro país” i “Pueblos”, on col·labora habitualment.

Ha publicat diversos assajos sobre temes relacionats amb el periodisme i la comunicació. Entre altres cal esmentar “Perlas. Patrañas, disparates y trapacerías en los medios de comunicación” (El Viejo Topo, 2006) obra de la qual en publicà una continuació el 2007; “Desinformación. Cómo los medios ocultan el mundo” (Península, 2009) i “Traficantes de información. La historia oculta de los grupos de comunicación españoles” (Foca, 2010). El seu darrer llibre és “Contra la neutralidad. Tras los pasos de John Reed, Ryzard Kapuscinsky, Edgard Snow, Rodolfo Walsh y Robert Capa” (Península, 2011)

Claude Brigitte-Carcenac és Doctora en Història per la Universitat d'Estrasburg i especialista en Història de les Religions. Juntament amb Llogari Pujol és autora de l'assaig Jesús, 3000 años antes de Cristo. Un Faraón llamado Jesús que ha arribat ja a la setena edició i ha estat traduït a diverses llengües. També és autora del llibre L'islam, un veí per conèixer (2008) i de El cristianisme, una mirada serena(2010). Ha publicat nombrosos articles i ha impartit seminaris i xerrades sobre història de les religions. És professora de la Universitat de Vic i Coordinadora Acadèmica de Relacions Internacionals.

Llogari Pujol va ser sacerdot de l'Església catòlica, és teòleg, ha cursat estudis de Psicoanàlisi Freud-Lacan a Estrasburg, va fer la tesi de doctorat d'Estat francès sobre "Les fonts egípcies del Nou Testament", a la Universitat d'Estrasburg, i estudis d'Escriptura demòtica, llengua egípcia a la Universitat de la Sorbona de París. Ha assistit a congressos internacionals d'estudis demòtics a París I Oxford. Ha estudiat a fons el Nou Testament i ha obtingut el reconeixement d'autors i institucions encara que, també, ha estat objecte de censura per part de sectors que no volen acceptar el resultat de les seves investigacions. Ha participat en programes radiofònics i televisius i ha estat entrevistat en importants mitjans de comunicació per les seves polèmiques idees.

Núria Mata és llicenciada en Psicologia i Ciències de l'Educació per la Universitat Autònoma de Barcelona, EuroPsy Expert en Psicoteràpia i membre de la Secció Clínica i de la Salut i de la Secció Clínica i de les Dones del […]

Teresa Forcades, monja benedictina del monestir de Sant Benet, a Montserrat, va convertir-se en un personatge reconegut i mediàtic el 2009 quan va denunciar els interessos de les multinacionals farmacèutiques en el tema de la vacuna de la grip A i des d'aleshores no ha deixat d'opinar sobre els principals temes de l'actualitat amb una llibertat i una honestedat poc habituals en els nostres temps. Així defensa amb convicció el paper de la dona en tots els àmbits malgrat pertànyer a una institució, l'Església catòlica, poc receptiva a aquests plantejaments, denuncia amb una radicalitat, que ja voldríem sentir en veu de molts polítics i sindicalistes autoanomenats d'esquerres, les injustícies del sistema capitalista i no li fa por proposar la nacionalització de la banca o la vaga general indefinida per sortir de la crisi que ens afligeix o bé defensa les conquestes socials del govern d'Hugo Chávez a Veneçuela. També defensa els drets nacionals de Catalunya i dels oprimits d'arreu del món en línia amb el que es va anomenar la teologia de l'alliberament. En la conferència d'aquest divendres, titulada "Ètica i capitalisme" tractarà aquestes i altres qüestions sobre les que ha anat treballant i reflexionant.

Teresa Forcades es va llicenciar en Medicina i el 1992 s'especialitzà en Medicina interna a la Universitat de Nova York (Buffalo) i va obtenir el Master of Divinity a la Universitat de Harvard. El 1997 entrà al monestir de Sant Benet de Montserrat i el 2004 es doctorà en salut pública. El 2008 acabà el doctorat en Teologia Fonamental. Del 2006 al 2010 va residir a Alemanya per tal d'acabar la tesi i fer estudis de postdoctorat a la Universitat de Humboldt. Ha publicat, entre altres, el treball "Els crims de les grans companyies farmacèutiques", els llibres La Trinitat, avui i La teologia feminista en la història i, des de l'estiu, el llibre Converses amb Teresa Forcades és el més venut en català d'entre les obres de no ficció.

Rafael Subirachs, nascut a Vic el 1948, és músic, cantant i compositor. El seu pare ja fou un destacat compositor musical que dirigí, entre altres, el cor de l'Orfeó Vigatà. Es formà a l'Escolania de Montserrat sota la direcció d'Ireneu Segarra. El 1967 ingressà com el 15è membre a "Els Setze Jutges", grup de cançó popular en defensa de la identitat catalana i de resistència política i cultural contra la Dictadura de Franco. Edita nombrosos discos, obté premis, participa en festivals com els de Galeusca (1974, 1976, 1977) o en les Sis Hores de cançó de Canet (1975) en què interpreta "Catalunya, comtat gran", la versió primitiva de "Els Segadors" que inclourà en un disc de cançons tradicionals que porta per nom "Bach de Roda" que li donarà una gran popularitat. Col·labora amb grups de teatre com Vermellx4 o "la Gàbia". A començaments dels anys 80 s'inicia com a compositor simfònic i dramàtic i des del 1982 exerceix com a pedagog a l'Escola de Música Zeleste de Barcelona on fundarà el Cor Calenda Maia. Interpreta els clàssics i també versiona alguns dels grans poetes de la literatura catalana com Gabriel Ferrater, Carles Riba, Miquel Martí i Pol, Joan Vinyoli, Josep Carner o Jacint Verdaguer. Farà incursions en el terreny de la música especulativa instrumental i sempre es mantindrà fidel a la idea d'agermanar la paraula i la música com a testimonis dels pobles per tal de facilitar el seu coneixement. El 13 d'abril de 2007, amb la resta dels components de "Els Setze Jutges", va rebre la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya en reconeixement de la seva tasca en favor de la cultura i la llengua catalanes durant la Dictadura. Es pot completar la informació sobre la seva vida i obra en el web: www.subirachs.com.
En la conferència d'avui s'analitzarà el paper de la música i la cultura en la nostra societat tot presentant-ne una visió àmplia, crítica i comparativa i es denunciarà el poc interès dels Governs per fomentar una música rigorosa i elaborada que pugui reflectir l'esperit d'un poble, en front del típic producte superficial o de consum, i es compararà amb altres àmbits del món de la cultura (àudiovisual...). Es tractarà, també, la qüestió de les subvencions públiques i la utilització de la cultura. S'incidirà en com la Música podria ser una eina decisiva per a col·laborar en el procés d'independència del poble de Catalunya.

Carmen López, investigadora de prestigi internacional, és doctora en biologia per la Universitat d'Oviedo. Va realitzar una estada post doctoral de dos anys (1986-88) en l’Institut d'Investigació sobre el Càncer a París. El 1988, el vicerectorat d'investigació de la Universitat de Barcelona, li va oferir treballar en el desenvolupament i implementació de noves tecnologies en microscòpia electrònica en Biologia. A partir de 1994 es dedica intensament a la creació de dos laboratoris, un de Microscòpia Electrònica per a Biologia i un altre de Genòmica dins dels Centres Científics i Tecnològics situats al nou Parc Científic de Barcelona, on treballa en l'actualitat. Pertany a les societats de Microscòpia i Biologia Cel·lular d'Espanya i a la de Microscòpia de França.

En els últims anys la innovació tecnològica en la investigació científica ha estat enorme. Això ha permès que cada vegada puguem estudiar les molècules i les cèl·lules amb més detall i que tinguem una major informació sobre el funcionament de les mateixes.

A Catalunya hi ha hagut un gran desenvolupament en les dues últimes dècades i en concret, en el camp de la Biologia, hem pogut assistir a la creació de grans centres que han fet possible que la investigació es realitzi amb equips d'última generació.

En la conferència d’avui ens centrarem sobre dos tipus de tecnologia, una per desxifrar la composició dels gens el desenvolupament dels quals s'enfoca cap a la possibilitat de llegir cada vegada més informació genètica en el menor temps possible (alt rendiment), i una altra per desxifrar l'estructura de les molècules i els components de les cèl·lules a una escala cada vegada més petita (alta resolució).

Jaume Asens ha estudiat Dret i Filosofia a la Universitat de Barcelona i Ciències Polítiques i Socials a la Universitat Pompeu Fabra. Col·labora habitualment a "Público" i altres mitjans de comunicació, juntament amb Gerardo Pisarello. Pertany a l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals i a la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona. Des del 1995 exerceix com a advocat penalista i s'ha destacat en la defensa dels moviments socials i els drets humans. Ha format part de comissions internacionals com la dels fets de Gènova del 2001, ha exercit l'acusació popular en casos de corrupció com el de Millet, Ciutat Vella o l'Hotel del Palau, ha representat la FAVB i altres col·lectius com els de Memòria Històrica, contra la Tortura o a víctimes en delictes de lesa humanitat davant l'Audiència Nacional (casos Guantánamo contra Estats Units o la "Flotilla de la Libertad" contra Israel), o al moviment dels "indignats" en el cas del Parlament o del desallotjament de la Plaça de Catalunya de Barcelona. Recentment ha publicat el llibre No hi ha dret (s): la il·legalitat del poder en temps de crisi.
En la conferència d?avui s'analitzaran, entre altres, qüestions com que el dret i el discurs jurídic tenen un paper central en la configuració de les relacions de poder. Per a imposar un programa de retallades socials, una actuació policial o, fins i tot, una mobilització de protesta, fa falta força. Però també capacitat d'apel·lar al dret com a font de justificació. No n'hi ha prou amb què una actuació sigui legal o il·legal per a què es converteixi, a més, en justa. Però és un termòmetre que contribueix a calibrar la legitimitat del poder i de les resistències que s'aixequen contra les seves manifestacions arbitràries. Això explica que el dret i la seva interpretació siguin un àmbit de disputa permanent ja que tot poder intenta revestir les seves actuacions, siguin legítimes o no, sota una capa de legalitat. En temps de crisi aquestes contradiccions es fan més evidents tant des del punt de vista jurídic com ètic i polític i és en aquest context que la protesta ciutadana i la desobediència adquireixen un nou sentit. S'han d'analitzar no ja com a desordres susceptibles de criminalització sinó com el primer dels drets, com a bandera irrenunciable dels més febles davant de les actuacions il·legítimes dels més poderosos de tal manera que d'aquest acte de rebel·lió en pugui sorgir un ordre jurídic alternatiu, més lliure i igualitari.

ESTAND DEL FÒRUM DE DEBATS A LA 8a MOSTRA D'ENTITATS DE VIC

Al Prat de la Riera. De 10 del matí a 8 del vespre.

Artur Rubinat, llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia, va estudiar un any a Bergen (Noruega), és militant de l'esquerra independentista i de grups de defensa del territori. La passada tardor va fer una estada d'un mes i mig a Islàndia en la qual va tenir ocasió d'entrevistar-se amb polítics com el President de la República o l'exministre d'Economia d'aquell país però també amb intel·lectuals i treballadors. D'aquesta estada en sortí un ampli reportatge publicat al setmanari "Presència" el passat mes de gener.
Jordi Berbis, llicenciat en Economia, col·labora regularment amb articles sobre el tema en publicacions com "La Directa", "Diagonal" o "L'Accent". És membre del seminari d'Economia crítica TAIFA, de Barcelona, des d'on intenten desemmascarar les versions dominants basades en el pensament econòmic neoliberal i, a partir d'un enfocament crític, transdisciplinar i integrador de l'Economia pretenen contribuir, conjuntament amb la resta de moviments socials, a la formació d'una societat més justa.
Com sap força gent, la crisi econòmica que vivim va esclatar virulentament a Islàndia abans que a molts altres països però, el que els grans poders polítics, econòmics i mediàtics procuren amagar és que allà s'ha optat per una manera diferent de sortir de la crisi i que la població va exigir massivament responsabilitats als culpables d'aquesta situació. Aquest procés encara no s'ha acabat i s'està desenvolupant actualment. Creiem que pot ser molt il·lustratiu conèixer-lo i extreure?n les conseqüències que calguin.