Antoni Brey (Sabadell, 1967) és enginyer de telecomunicacions, diplomat en estudis superiors de Física Teòrica, director d'IVIRON S.A., empresa de "urbiòtica" que es dedica a desenvolupar tecnologies per a la ciutat. Cofundador de l?associació "Pro The Second Modern Times" ("La segona edat contemporània") des d'on pretenen analitzar els temps actuals, sobretot al voltant de les noves tecnologies de la comunicació, i com això està comportant uns canvis rellevants en la societat. Ha publicat els llibres "La generació freda" (2003), un assaig sobre la personalitat dels fills del "baby boom" nascuts als anys 60 i la seva influència en el panorama sòcio-polític català en l'actual procés de relleu generacional, "El fenómeno Wi-Fi" (2005) sobre la irrupció d?aquestes tecnologies i la seva apropiació per part dels defensors de models socials i econòmics alternatius i "La societat de la ignorància" conjuntament amb Daniel Innerarity i Gonçal Mayos.
En la conferència d?avui es plantejarà com a part central de la tesi la contradicció de com els sistemes d?informació i de relació, establerts al voltant de les noves tecnologies, en comptes de portar-nos cap a la capacitació, la independència i l?autonomia personals, més aviat ens han deixat a les portes d?una societat de desconeixement, d?ignorància i d?incultura, en gran part com a causa de l?excés de volum que es genera i que ens pot conduir a un món de coneixement encara més especialitzat quan els reptes de la nostra societat són globals.

Lluís Gallardo és advocat, ex-lletrat de l'Ajuntament de Barcelona (Serveis tècnics del districte de Ciutat Vella) i cofundador de l'Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica (ACCCA), l'any 1998, i de la Associació Juristas contra el Ruido, l'any 2002. Ha format part de l'equip d'advocats que va aconseguir una sentència favorable en el cas del Pub Donegal de Barcelona, on per primera vegada es reconeixien lesions causades pel soroll.
La problemàtica que s'exposarà avui sorgeix d'una col·lisió de drets: per una banda el del lleure i divertiment, juntament amb el de la llibertat d'empresa, i per l'altra banda el dret al descans, el de la salut i els fonamentals de la intimitat i la inviolabilitat del domicili. Normalment en l'època estiuenca és quan més sovint hi ha conflictes en aquest sentit i cada vegada els ciutadans estan més conscienciats dels efectes nocius de la contaminació acústica. La normativa que regula aquesta problemàtica és encara massa laxa i l'administració actua amb excessiva tolerància envers els infractors, quan no són els mateixos ajuntaments o altres institucions públiques els que promouen activitats que poden resultar molestes i sorolloses.

Tertúlia introduïda per Quico Sallés, especialista en el tema, periodista i advocat. Amb la col·laboració de Guillem Bellafont, llibreter. 11 de desembre de 2009, Cafè de l'Orfeó. Vic

Otelo Saraiva de Carvalho polític i exmilitar portuguès fou un dels principals ideòlegs, estrategs i, segurament, el líder més carismàtic de l'anomenada Revolució dels clavells del 25 d'abril de 1974 que va acabar amb la Dictadura que oprimia el país des del 1926. És ell qui va coordinar les accions de l?aixecament militar i va encapçalar el moviment per a la democràcia a Portugal i la independència de les colònies. Major d'infanteria i veterà de la guerra colonial va comandar el COPCON (Comando Operacional del Continente) i tingué un lloc molt destacat en el Consell de la Revolució i el Directori.

Otelo Saraiva va aconseguir d'aglutinar les forces revolucionàries de Portugal i era partidari d'un model de democràcia directa i participativa, en la qual el poder recaigués en assemblees de poble, barri i empresa. El novembre de 1975 el procés revolucionari de transformació socialista fou derrotat per un aixecament militar liderat per militars moderats i de dretes i Saraiva de Carvalho, que poc abans havia estat ascendit al grau de general, fou arrestat i degradat, acusat d?un intent de cop militar.

Fou candidat a la presidència de la República el 1976 i el 1980. Arrestat el 1984 sotmès a judici com a inspirador del grup armat "Forces Populars 25" fou condemnat a 15 anys de presó, però gràcies a una àmplia pressió popular el Tribunal Suprem va decretar la nul·litat del procés i va ser posat en llibertat el 1989.

Les seves experiències queden recollides al llibre "Memorias de Abril" on explica els preparatius i l'esclat de la Revolució portuguesa. Actualment, Saraiva de Carvalho és un referent per a l'esquerra alternativa portuguesa i mundial i fa sentir la seva veu a través d'actes públics com el que oferirà avui al Fòrum de Debats, a Vic, on tindrem l?oportunitat de veure i escoltar un dels protagonistes de la història del segle XX.

Francisco Virseda Barca, té un ampli currículum tant en el camp intel·lectual com polític. Llicenciat en Dret per la Universitat de Madrid, des de l?any 2001 és Secretari General de la Fundació "Pablo Iglesias", ha estat responsable de l?assessoria jurídica de la Comissió Executiva Federal del PSOE, Director General de "Medios de Comunicación Social", depenent de Presidència del govern espanyol, del 1983 al 1991, Director del Gabinet del President del Tribunal Constitucional (del 2001 al 2004) i ha format part del consell d'Administració de l?agència EFE, d'AENA S.A., etc. En l?àmbit universitari ha dirigit diversos "Masters" relacionats amb la comunicació i ha escrit diferents llibres, el darrer dels quals sobre la figura del "Defensor del Pueblo".

En la conferència d?avui es tractarà l?origen i funcions de la figura del "ombudsman" a Europa, la seva vigència actual i el futur previsible. Se centrarà, sobretot, en les peculiaritats del cas espanyol.

Aquest any celebrem el bicentenari de Charles Robert Darwin i el 150è aniversari de la publicació del llibre "L'origen de les espècies". Sens dubte és una celebració molt important per tot el món científic, ja que la seva repercussió va ser molt gran i va canviar la visió que en tenia la humanitat fins aleshores de sí mateixa i de la seva relació amb el món i la resta d'éssers vius.

En el seu viatge amb el Beagle, junt amb la seva extraordinària capacitat d'observació, va ser capaç de veure el món amb ulls nous i va saber explicar-nos-ho molt bé.

Per donar-nos una visió de com avui dia se segueix investigant, seguint el seu camí, el Fòrum de Debats hem convidat al Doctor i Catedràtic Jaume Baguñà de la Universitat de Barcelona.

La seva recerca s'ha basat fonamentalment en la genètica del desenvolupament embrionari, treballant sobre tot amb invertebrats com les planaries i altres platelmints. També amb la mosca Drosofila sp.

Actualment treballa en varis grups d'investigadors sobre els gens que regulen els eixos i territoris dels organismes de simetria bilateral.

A nivell docent ha estat capdavanter, tant a Catalunya com a Espanya, en l'ensenyament de la genètica del desenvolupament a partir del 1976; i de l'embriologia comparada a partir del 1992. Ha publicat més de 100 articles en revistes especialitzades internacionals i nacionals. Participa, de diferents formes, en moltes organitzacions científiques de recerca i, ha estat mereixedor de la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya l'any 2000.

En aquest documental, elaborat el 2009, podrem observar com després d?abandonar les FARC, la guerrilla colombiana, Hèctor es retroba amb el seu professor de narració de contes i és convocat per a una lluita molt diferent. Es pot interpretar com una continuació del documental "El cuento de Héctor" (2003) que ja va presentar a Vic el Fòrum de Debats el 2004 i que va obtenir diversos premis internacionals. Allà vèiem com Hèctor, ingressava a la guerrilla colombiana de les FARC als 10 anys i als 15 anys ja n'era comandant d'una columna mòbil. Capturat per l'Exèrcit en una batalla, en un complicat procés de reinserció entrava en contacte amb Iván, narrador oral i director de la Fundación Rayuela i s?iniciava en l?activitat de "cuentacuentos". El 2004, però, tornà a la guerrilla que abandonà el 2008 per retrobar-se amb el seu professor. A partir d'aquest retorn, presentat en el documental, tindrem més elements de judici per opinar sobre la situació actual a Colòmbia.

Marisol Soto, codirectora del documental, és també la productora del film, "Bandavisual", a través de la qual desenvolupa una important tasca tant comunicativa com pedagògica. A part de moltes obres com a productora independent ("Amina busca feina", "Haciendo amigos en Cuba" ...) és també la directora del programa "Gran Angular" de TVE2. Marta Hincapié, colombiana, també ha dirigit el documental i des del 2004 manté una estreta relació amb Vic, per exemple amb la realització de l?obra "Cartes des de la boira" (2006) sobre el tema de la immigració a la nostra ciutat, i imparteix alguns cursos a la Universitat de Vic. Arnau Vilardebò ha participat en alguns d?aquests viatges a Colòmbia, on ha col·laborat com a narrador oral, és actor, havia treballat amb "Els Joglars", i coneix molt bé la realitat d?aquell país.

Lluís Mallart, antropòleg, doctor en Etnologia i en Lletres per la Universitat de París-X (Nanterre), de la qual fou professor del 1972 al 1992, ha treballat i investigat també en altres Universitats de França, Bèlgica i Catalunya (UAB i URV). Va residir vuit anys al Camerun, on ha tornat cinc vegades més i també ha realitzat missions d?estudi al Txad, Gabon, Malí, Afganistan i altres països. És un gran especialista en antropologia africanista (religions, medicina, etnobotànica, art ...) i ha publicat desenes d?obres sobre aquell continent, principalment en francès. De les obres publicades en català, la que el popularitzà entre un públic més ampli fou Sòc fill dels Evuzok (1992- Ed. La Campana) de la qual se n?han fet 4 edicions i s?ha traduït al castellà i a l'italià.

"La dansa als esperits" és un ritual per a tractar certes malalties d?ordre cultural que apareix també com un "tot" i no únicament com el moment lúdic en què els tam-tams ressonen i Mba Owona entra en estat de trànsit. Aquest acte terapèutic té, però, molts altres moments: una consulta divinatòria, un tractament individualitzat en el seu "laboratori", la presa d?uns remeis, unes escarificacions, el bany nocturn kelenkelen ... És així com la "Dansa als esperits" apareix doncs com un "tot" que pot durar setmanes i mesos sencers combinant els aspectes rituals amb els empírics i tot plegat en un marc comunitari molt important: els malalts i els seus acompanyants esdevenen membres de la comunitat del gran medecinaire. El conferenciant parlarà d?aquesta parcel·la del sistema mèdic d?una societat africana: els evuzok del Camerun sobre els quals es projectarà un breu documental que, quan estigui acabat, presentarà TV3.

Dolors Marín és doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre la formació de la cultura llibertària a Catalunya i l'organització de grups d'afinitat anarquista. Ha exercit com a professora de tècniques de documentació audiovisual en el Màster de Noves Professions de la UB des del 2000 fins al 2005, ha treballat com a documentalista i comissària de diverses exposicions i en diversos reportatges televisius i cinematogràfics. És autora d'una quantitat considerable d'obres de les quals destaquem, per la relació amb el tema de la conferència, les següents: Clandestinos: el maquis contra el franquismo (2001 i 2005), La Barcelona rebelde: guía de una ciudad silenciada (2004), Francesca Bonnemaison: educadora de ciutadanes (2004), Els Montseny-Mañé. un laboratori de les idees (2005) o La Semana Trágica. Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela Moderna (2009).
A la conferència d'avui s'oferirà una visió actualitzada i rigorosa del que van ser els fets esdevinguts el 1909 a Barcelona i altres ciutats de Catalunya i que han rebut el nom de Setmana Tràgica. Fou un dels moviments rebels més importants del segle XX en el nostre país i que s'inicià amb l'oposició a l'embarcament de tropes per anar a la guerra del Marroc i que derivà amb un aixecament popular que fou esclafat per l'Exèrcit espanyol i que fou seguit d'una duríssima repressió de la qual n'és un clar exemple l'execució del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, creador de l'Escola Moderna. S'intentaran explicar algunes de les incògnites que, encara avui, planen sobre aquell moviment, el seu rerefons ideològic, etc.

Manuel Sacristán no fou tan sols un filòsof notable i innovador sinó també un polític resistent, crític literari, lògic competent, magnífic traductor, professor represaliat ... a més d'introductor de temes d'ecologisme polític dels quals va ser un dels precursors a Catalunya i l'Estat espanyol. La conferència explicarà les seves aportacions en tots aquests àmbits i les valorarà i contextualitzarà. El conferenciant considera que un fll conductor enllaça tots aquests camps. el propòsit de dotar a la tradició marxista, políticament transformadora, de bons instruments d'anàlisi i d'intervenció política i cultural.

Salvador López Arnal és llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació per la UB i Màster en Història de la Ciència per la Facultat de Físiques de la UAB. Catedràtic de Filosofia de Secundària i professor-tutor de Matemàtiques a la UNED. Col·laborador habitual de revistes com Rebelión , Papeles ecosociales, i, especialment, El Viejo Topo , entre altres.

Ha publicat diverses obres com Acerca de Manuel Sacristán (1996), juntament amb Pere de la Fuente, Donde no habita el olvido (2006) amb altres autors, i és a punt de sortir l'obra La destrucción de una esperanza. Manuel Sacristán y la primavera de Praga .

Ha estat l'editor de diversos llibres de Manuel Sacristán i també dels documentals Integral Sacristán (2006).

La importància de la "qüestió religiosa" en la nostra història contemporània i, especialment, durant la República i la guerra civil és indiscutible. En canvi, el paper de l'Església com a institució és molt polèmic i, encara avui, és objecte d'importants debats. És per això que el Fòrum de Debats ha convidat, en aquesta ocasió a un historiador que alhora és monjo i sacerdot perquè ens ofereixi el seu punt de vista ponderat i crític amb la institució a què pertany.
En efecte, Hilari Raguer i Suñer, llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, va participar des de molt jove en l'oposició al règim franquista, des de posicions catalanistes i demòcrates, on coincidí amb Jordi Pujol o Joan Raventós, entre altres, i fou detingut el 1951 durant la vaga de tramvies de Barcelona, per la qual cosa fou empresonat durant set mesos al castell de Montjuïc i romangué dos anys en arrest domiciliari. El 1954 ingressà al monestir de Montserrat i el 1960 fou ordenat sacerdot. Amplià els seus estudis a París i Roma i el 1976 publicà la seva tesi doctoral sobre La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-39) . Ha destacat pels seus estudis bíblics i, sobretot, pels seus treballs sobre la història política de la Catalunya del segle XX, el paper de l'Església catòlica en la guerra civil espanyola i les biografies de personatges perseguits pel franquisme malgrat la seva adscripció al cristianisme com el cas de Manuel Carrasco i Formiguera o, en un altre ordre de coses, el general Domènec Batet. El 1999 fou un dels encarregats d'avaluar l'arxiu de la Generalitat de Catalunya a l'exili i col·labora habitualment a mitjans de comunicació com "La Vanguardia", "El País". "Avui" ...

Jordi Llovet, a part de catedràtic emèrit de Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona, és crític de literatura, filòsof, traductor, assagista i, durant tretze anys, crític de música clàssica al diari "La Vanguardia". Llicenciat en Filologia Romànica el 1971 i expedientat per raons polítiques, va marxar després a Londres, Frankfurt, París, Bolonya, Berlín, Varsòvia ... Doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona (1975), impartirà classes en aquesta Universitat d'Estètica, Literatura Catalana, Crítica Literària, Teoria de la Literatura ... . El 1976 va ser un dels fundadors del Col·legi de Filosofia de Barcelona, del qual en serà president del 1984 al 1989 i coordinador de la Càtedra Barcelona-Nova York. Cofundador, també, de l'Institut d'Humanitats, n'ha estat director de l'Àrea de Literatura i de Relacions Internacionals. Membre de nombroses institucions internacionals, especialment de l'àrea germànica. Autor de diverses obres com Por una estética egoista (1978), premi Anagrama d'Assaig, De l'amor, el desig i altres passions (1980) o Frontera i perill (1987). Des de la seva primera traducció al català de La transformació (1978), de Kafka, ha traduït amb gran reconeixement grans autors de la literatura , especialment francesa i alemanya, com Rilke, Musil, Mann, Hölderlin, Flaubert, Valéry, Voltaire o Baudelaire, per la traducció de Les flors del mal (2007) va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona de Traducció. Ha dirigit, també, la traducció espanyola de l'obra completa de Franz Kafka.
Des de fa temps, escriu un article setmanal de cultura literària universal al suplement dels dijous "Quadern" del diari "El País".