Ramón Reig és professor titular d'Estructura de la Informació Periodística a la Universitat de Sevilla i Director del Departament de Periodisme-II d'aquella Universitat. Dirigeix el Grup d'Investigació en Estructura, Història i Continguts de la Comunicació i també és el Director de "Ámbitos" (Revista Internacional de Comunicació). Col·labora en programes de doctorat i de docència en diverses Universitats espanyoles, d'Amèrica Llatina i del Regne Unit. Ha treballat en nombrosos mitjans de comunicació com El Correo de Andalucía, La Vanguardia, Diario 16 ... Fundador i membre de força gabinets de comunicació i assessor de diverses productores.
Ha publicat desenes de llibres d'entre els quals podem esmentar: Sobre la comunicación como dominio (1992), La información binaria. Emotividad y simplicidad en el periodismo (1994), Dioses y diablos mediáticos. Como manipula el poder a través de los medios de comunicación (2004), El periodista en la telaraña. Nueva economía, comunicación, periodismo públicos (2007) i sortirà properament la seva darrera obra Todo mercado. Contra la simplicidad del pensamiento crítico.
La caiguda del mur de Berlín i de l'URSS obliguen a replantejar el sentit de l'esquerra i dels moviments alternatius. L'expressió "un altre món és possible", que ha fet fortuna en aquests àmbits, sembla respondre més a un desig que a una realitat. Per a Ramón Reig una gran part de la responsabilitat del que passa al món s'hauria d'atribuir als moviments "alternatius" o d'esquerres perquè són presoners d'emocions i divisions, i per la immaduresa de l'espècie humana, Segons Reig, desitgem que un altre món sigui possible però, de fet, no el construïm perquè no dominem la nostra realitat.

Gymnopedista és un concert de piano amb espectacle audiovisual sincronitzat, que ens impregna amb la música de Satie mentre ens inicia en la vida i l'obra d'aquest compositor singular, de fina sensibilitat i indòmit esperit crític. Precursor i defensor de totes les avantguardes de finals del segle XIX i principis del XX. Amic de Ramon Casas, de Santiago Rusiñol i d'altres artistes de la Catalunya modernista. La seva música subtil ens acarona, ens eleva l'esperit i ens convida a albirar noves albades en aquests nous temps convulsos, a cavall també entre dos segles. L'acte es clou amb un col·loqui-tertulia amb la concertista.

La pianista:

Silvia García (Mendoza-Argentina, 1955). Intèrpret solista de piano en concerts individuals i en espectables combinats amb poesia. Desenvolupa una intensa activitat docent com a professora de piano, amb mètode d'ensenyament propi. Actualment, combina actuacions en sales i emissores de ràdio i televisió argentines (Mendoza, Buenos Aires) i en auditoris de Catalunya com La Pedrera (Barcelona), Museu de l'Art de la Pell (Vic), Casa Elizalde (Barcelona) i altres llocs d'Espanya. Viu a Barcelona des de 2005.

Gonzalo Puente Ojea és diplomàtic, degà del cos d'ambaixadors d'Espanya i va ser sotssecretari d'Afers Exteriors. Va ser ambaixador de l'Estat espanyol al Vaticà entre 1985 i 1987, càrrec del qual va ser destituït pel govern de Felipe González com […]

La conferència d'avui vol ser una crida contra l'estigma que han hagut de suportar, i suporten encara, les persones amb una malaltia mental i que ha pres diferents formes al llarg de la Història. Se n'analitzaran les principals manifestacions des de la Prehistòria fins a l'actualitat, passant per l'antic Egipte i Mesopotàmia, Grècia i Roma, l'època medieval, l'edat Moderna i la Il·lustració i fins als nostres dies. També es comentarà la relació conflictiva entre ciència i religió referent a aquest tema i, en definitiva, com diu el conferenciant, es mostrarà com "la història de les persones que han patit una malaltia mental és una crònica de maltractaments, de persecucions, d'infàmies i de mort. És la història d'una minoria i, com moltes altres minories, ha estat molt de temps oblidada, amagada i silenciada. És ara el moment de trencar aquest silenci i d'exigir la dignitat d'aquestes persones, ciutadans i ciutadanes de ple dret".

En la conferència s'oferiran les principals claus interpretatives del conflicte basc i l'estat actual de la qüestió després de l'alto el foc declarat per ETA. També es plantejaran les diferents possibilitats d'evolució del tema des d'una visió objectiva i amb informació recent i de primera mà.

L'Estat del benestar creat amb la idea de garantir els serveis socials bàsics al conjunt de la població es va implantar a Europa, sobretot, després de la segona guerra mundial. A l'Estat espanyol va arribar tard i amb moltes mancances. En els darrers anys semblava que es volia implantar seriosament però últimament, amb el pretext de la crisi econòmica, assistim a un atac duríssim contra les millores obtingudes que posa en qüestió la seva viabilitat en un termini immediat.
Vicenç Navarro és un dels màxims especialistes mundials en aquest tema. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona el 1962, el mateix any es va haver d'exiliar per raons polítiques i, en el seu llarg periple per Europa i Amèrica, va estudiar Economia Política a Suècia, Polítiques Públiques i Socials a Anglaterra i Polítiques sanitàries i socials als Estats Units. Ha assessorat sobre aquests temes organismes internacionals com l'ONU, l'OMS (Organització Mundial de la Salut) i diversos governs des del de la Unitat Popular xilena d'Allende a la socialdemocràcia sueca o les reformes sanitàries cubanes o dels Estats Units, on va ser assessor del Grup de Treball presidit per Hillary Clinton. També ha assessorat alguns governs espanyols i catalans.
Ha publicat 34 llibres, d'entre els que podríem destacar El subdesarrollo social de España. Causas y consecuencias (2006) o bé Bienestar insuficiente. Democracia incompleta. De lo que no se habla en nuestro país. (Premi d'Assaig d''Editorial Anagrama del 2002), i més de 600 articles científics. Durant el 2009 ha estat un dels investigadors socials espanyols més citats en la literatura científica internacional. El passat 25 de maig va rebre la Medalla Josep Trueta de la Generalitat de Catalunya pels seus treballs en defensa de la salut, de la sanitat i de la qualitat de vida de la població de Catalunya.
També dirigeix l'Observatori Social d'Espanya i es pot estar al corrent de les seves activitats i abundants publicacions (digitals i en paper) consultant el seu bloc: www.vnavarro.org.

"Ruedo Ibérico" fou una editorial que va néixer a París el 1961 gràcies a l'impuls d'un grup d'espanyols a l'exili amb procedències polítiques molt diverses, fet que el convertí en vehicle d'una gran part de l'oposició antifranquista i en un desafiament intel·lectual que féu trontollar la imatge del règim. En un principi, va desvetllar, en front de la propaganda oficial, les falsedats que el franquisme havia propagat sobre la guerra civil, i després, a més d'aquesta tasca, va denunciar la situació real de la societat espanyola dels anys seixanta i setanta en els camps polític, econòmic i cultural, sempre amb la idea de fomentar l'intercanvi entre els exiliats i la resistència interior cada vegada més àmplia. Alguns dels col·laboradors més actius i compromesos de "Ruedo Ibérico" els trobem, precisament, a Catalunya. Va desaparèixer el 1983, com una víctima més del tipus de transició política pactada en el postfranquisme.
Francesc Ríos, director i coguionista del documental, i Mariona Roca, realitzadora i coguionista també, tenen un ampli currículum professional, bàsicament a TVE de Catalunya, com a autors de documentals sobre la guerra civil, el franquisme o la transició. Al Fòrum de Debats ja en vàrem projectar els seus documentals "Vivir la utopía", sobre la guerra i la revolució, i sobre Durruti. Nicolás Sánchez Albornoz, fill de l'historiador Claudio Sánchez Albornoz, que va ser President de la República espanyola a l?exili, també és historiador i ha estat professor de diverses universitats dels Estats Units (Nova York, Columbia, Yale ...) i de Llatinoamèrica (Buenos Aires, Rosario ...) Director de l'Instituto Cervantes entre el 1991 i el 1996. Autor d'un nombre considerable de llibres ("España hace un siglo: una economía dual", "La Modernización económica de España, 1830-1930", "El exilio español en América. un trasvase cultural", entre molts altres), és una figura intel·lectual respectada internacionalment. Va ser detingut el 1947 per intentar reconstruir la "Federación Universitaria Escolar (FUE) i condemnat a treballs forçosos al Valle de los Caídos d'on s'escapà el 1948 amb l'ajut de Paco Benet, de Bàrbara Mailer i de l'escriptora Barbara Probst Solomon, aconseguí fugir de l'Estat espanyol i s'exilià a Argentina i altres països. Fou una de les peces clau del projecte de "Ruedo Ibérico".