El col•lapse conjugat en positiu. Carlos Taibo al Fòrum de Debats de Vic.
El col•lapse conjugat en positiu
Carlos Taibo explora a Vic els escenaris d’un xoc del sistema que imposés una reconstrucció de totes les relacions
A.D.Carlos Taibo, exprofessor de Ciència Política a la Univer-sitat Autònoma de Madrid i escriptor, té cartell. Es va certificar divendres a Vic, on la seva xerrada, titulada “Decreixement i col•lapse” i organitzada per Fòrum de Debats, va omplir la Sala Coll i Bardolet del Sucre. Taibo va donar molts titulars, impos-sibles de resumir en un text periodístic limitat, però, de fons, durant tota la seva intervenció surava una idea: el col•lapse, pel que podria representar de retorn a un tipus de vida més austera i a una escala més humana, no necessàriament ha de ser negatiu.El president de Fòrum de Debats, Joan Brugués, que va presentar Taibo com a ponent, va fer notar que durant l’any passat havia fet més de 200 conferències. Aquesta dada il•lustra l’inte-rès que desperta el seu dis-curs. Potser perquè qüestiona dogmes. Un: el creixement econòmic és positiu. Una veritat que se sol presentar com a incontestable i que Taibo va desmuntar argu-mentant, per exemple, que no genera necessàriament cohesió social –va exem-plificar-ho amb el cas de la Xina– i va posar sobre la taula qüestions com la pobresa, la desigualtat, les agressions ambientals, l’esgotament de recursos bàsics o, fins i tot, la mateixa vida de les persones que, subjecta a l’estrès del creixement, pot esdevenir una mena d’esclavatge. Un escenari alternatiu: treballar menys, consumir menys, tenir més temps lliure i major vida social.
a desgranar-ho per passar a analitzar els efectes d’un col•lapse que, va dir, no neces-sàriament han de ser negatius perquè, en el fons, imposaria una reconstitució de totes les relacions. L’impacte no seria el mateix arreu. El món rural podria patir-ho menys. De fet, encara que sembli un con-trasentit, part de la solució seria precisament reconstruir la vida rural que s’ha destru-ït en nom d’un progrés que resulta que no és tal. Avaluar críticament l’ús de la tecno-logia –té la funció emancipa-dora que li atribuïm?–, posar en valor els grups de suport mutu i el paper de les dones són altres punts que va des-granar davant una situació, la del col•lapse d’un sistema, que analitzant precedents podria tenir conseqüències saludables en el camp de la desjerarquització, la rerura-lització o l’autonomia local. Al final de la xerrada, que va ordenar en quatre punts par-lant del decreixement, quatre desplegant la idea de col-lapse i quatre conclusions, es va obrir un torn de debat amb el públic en què van aparèixer altres qüestions com les del canvi climàtic. Taibo pensa i aconsegueix fer pensar.
