Museu de l’Art de la Pell, Vic

Gymnopedista és un concert de piano amb espectacle audiovisual sincronitzat, que ens impregna amb la música de Satie mentre ens inicia en la vida i l'obra d'aquest compositor singular, de fina sensibilitat i indòmit esperit crític. Precursor i defensor de totes les avantguardes de finals del segle XIX i principis del XX. Amic de Ramon Casas, de Santiago Rusiñol i d'altres artistes de la Catalunya modernista. La seva música subtil ens acarona, ens eleva l'esperit i ens convida a albirar noves albades en aquests nous temps convulsos, a cavall també entre dos segles. L'acte es clou amb un col·loqui-tertulia amb la concertista.

La pianista:

Silvia García (Mendoza-Argentina, 1955). Intèrpret solista de piano en concerts individuals i en espectables combinats amb poesia. Desenvolupa una intensa activitat docent com a professora de piano, amb mètode d'ensenyament propi. Actualment, combina actuacions en sales i emissores de ràdio i televisió argentines (Mendoza, Buenos Aires) i en auditoris de Catalunya com La Pedrera (Barcelona), Museu de l'Art de la Pell (Vic), Casa Elizalde (Barcelona) i altres llocs d'Espanya. Viu a Barcelona des de 2005.

"Ruedo Ibérico" fou una editorial que va néixer a París el 1961 gràcies a l'impuls d'un grup d'espanyols a l'exili amb procedències polítiques molt diverses, fet que el convertí en vehicle d'una gran part de l'oposició antifranquista i en un desafiament intel·lectual que féu trontollar la imatge del règim. En un principi, va desvetllar, en front de la propaganda oficial, les falsedats que el franquisme havia propagat sobre la guerra civil, i després, a més d'aquesta tasca, va denunciar la situació real de la societat espanyola dels anys seixanta i setanta en els camps polític, econòmic i cultural, sempre amb la idea de fomentar l'intercanvi entre els exiliats i la resistència interior cada vegada més àmplia. Alguns dels col·laboradors més actius i compromesos de "Ruedo Ibérico" els trobem, precisament, a Catalunya. Va desaparèixer el 1983, com una víctima més del tipus de transició política pactada en el postfranquisme.
Francesc Ríos, director i coguionista del documental, i Mariona Roca, realitzadora i coguionista també, tenen un ampli currículum professional, bàsicament a TVE de Catalunya, com a autors de documentals sobre la guerra civil, el franquisme o la transició. Al Fòrum de Debats ja en vàrem projectar els seus documentals "Vivir la utopía", sobre la guerra i la revolució, i sobre Durruti. Nicolás Sánchez Albornoz, fill de l'historiador Claudio Sánchez Albornoz, que va ser President de la República espanyola a l?exili, també és historiador i ha estat professor de diverses universitats dels Estats Units (Nova York, Columbia, Yale ...) i de Llatinoamèrica (Buenos Aires, Rosario ...) Director de l'Instituto Cervantes entre el 1991 i el 1996. Autor d'un nombre considerable de llibres ("España hace un siglo: una economía dual", "La Modernización económica de España, 1830-1930", "El exilio español en América. un trasvase cultural", entre molts altres), és una figura intel·lectual respectada internacionalment. Va ser detingut el 1947 per intentar reconstruir la "Federación Universitaria Escolar (FUE) i condemnat a treballs forçosos al Valle de los Caídos d'on s'escapà el 1948 amb l'ajut de Paco Benet, de Bàrbara Mailer i de l'escriptora Barbara Probst Solomon, aconseguí fugir de l'Estat espanyol i s'exilià a Argentina i altres països. Fou una de les peces clau del projecte de "Ruedo Ibérico".

Lluís Mallart, antropòleg, doctor en Etnologia i en Lletres per la Universitat de París-X (Nanterre), de la qual fou professor del 1972 al 1992, ha treballat i investigat també en altres Universitats de França, Bèlgica i Catalunya (UAB i URV). Va residir vuit anys al Camerun, on ha tornat cinc vegades més i també ha realitzat missions d?estudi al Txad, Gabon, Malí, Afganistan i altres països. És un gran especialista en antropologia africanista (religions, medicina, etnobotànica, art ...) i ha publicat desenes d?obres sobre aquell continent, principalment en francès. De les obres publicades en català, la que el popularitzà entre un públic més ampli fou Sòc fill dels Evuzok (1992- Ed. La Campana) de la qual se n?han fet 4 edicions i s?ha traduït al castellà i a l'italià.

"La dansa als esperits" és un ritual per a tractar certes malalties d?ordre cultural que apareix també com un "tot" i no únicament com el moment lúdic en què els tam-tams ressonen i Mba Owona entra en estat de trànsit. Aquest acte terapèutic té, però, molts altres moments: una consulta divinatòria, un tractament individualitzat en el seu "laboratori", la presa d?uns remeis, unes escarificacions, el bany nocturn kelenkelen ... És així com la "Dansa als esperits" apareix doncs com un "tot" que pot durar setmanes i mesos sencers combinant els aspectes rituals amb els empírics i tot plegat en un marc comunitari molt important: els malalts i els seus acompanyants esdevenen membres de la comunitat del gran medecinaire. El conferenciant parlarà d?aquesta parcel·la del sistema mèdic d?una societat africana: els evuzok del Camerun sobre els quals es projectarà un breu documental que, quan estigui acabat, presentarà TV3.

Dolors Marín és doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre la formació de la cultura llibertària a Catalunya i l'organització de grups d'afinitat anarquista. Ha exercit com a professora de tècniques de documentació audiovisual en el Màster de Noves Professions de la UB des del 2000 fins al 2005, ha treballat com a documentalista i comissària de diverses exposicions i en diversos reportatges televisius i cinematogràfics. És autora d'una quantitat considerable d'obres de les quals destaquem, per la relació amb el tema de la conferència, les següents: Clandestinos: el maquis contra el franquismo (2001 i 2005), La Barcelona rebelde: guía de una ciudad silenciada (2004), Francesca Bonnemaison: educadora de ciutadanes (2004), Els Montseny-Mañé. un laboratori de les idees (2005) o La Semana Trágica. Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela Moderna (2009).
A la conferència d'avui s'oferirà una visió actualitzada i rigorosa del que van ser els fets esdevinguts el 1909 a Barcelona i altres ciutats de Catalunya i que han rebut el nom de Setmana Tràgica. Fou un dels moviments rebels més importants del segle XX en el nostre país i que s'inicià amb l'oposició a l'embarcament de tropes per anar a la guerra del Marroc i que derivà amb un aixecament popular que fou esclafat per l'Exèrcit espanyol i que fou seguit d'una duríssima repressió de la qual n'és un clar exemple l'execució del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, creador de l'Escola Moderna. S'intentaran explicar algunes de les incògnites que, encara avui, planen sobre aquell moviment, el seu rerefons ideològic, etc.

Manuel Sacristán no fou tan sols un filòsof notable i innovador sinó també un polític resistent, crític literari, lògic competent, magnífic traductor, professor represaliat ... a més d'introductor de temes d'ecologisme polític dels quals va ser un dels precursors a Catalunya i l'Estat espanyol. La conferència explicarà les seves aportacions en tots aquests àmbits i les valorarà i contextualitzarà. El conferenciant considera que un fll conductor enllaça tots aquests camps. el propòsit de dotar a la tradició marxista, políticament transformadora, de bons instruments d'anàlisi i d'intervenció política i cultural.

Salvador López Arnal és llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació per la UB i Màster en Història de la Ciència per la Facultat de Físiques de la UAB. Catedràtic de Filosofia de Secundària i professor-tutor de Matemàtiques a la UNED. Col·laborador habitual de revistes com Rebelión , Papeles ecosociales, i, especialment, El Viejo Topo , entre altres.

Ha publicat diverses obres com Acerca de Manuel Sacristán (1996), juntament amb Pere de la Fuente, Donde no habita el olvido (2006) amb altres autors, i és a punt de sortir l'obra La destrucción de una esperanza. Manuel Sacristán y la primavera de Praga .

Ha estat l'editor de diversos llibres de Manuel Sacristán i també dels documentals Integral Sacristán (2006).

La importància de la "qüestió religiosa" en la nostra història contemporània i, especialment, durant la República i la guerra civil és indiscutible. En canvi, el paper de l'Església com a institució és molt polèmic i, encara avui, és objecte d'importants debats. És per això que el Fòrum de Debats ha convidat, en aquesta ocasió a un historiador que alhora és monjo i sacerdot perquè ens ofereixi el seu punt de vista ponderat i crític amb la institució a què pertany.
En efecte, Hilari Raguer i Suñer, llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, va participar des de molt jove en l'oposició al règim franquista, des de posicions catalanistes i demòcrates, on coincidí amb Jordi Pujol o Joan Raventós, entre altres, i fou detingut el 1951 durant la vaga de tramvies de Barcelona, per la qual cosa fou empresonat durant set mesos al castell de Montjuïc i romangué dos anys en arrest domiciliari. El 1954 ingressà al monestir de Montserrat i el 1960 fou ordenat sacerdot. Amplià els seus estudis a París i Roma i el 1976 publicà la seva tesi doctoral sobre La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-39) . Ha destacat pels seus estudis bíblics i, sobretot, pels seus treballs sobre la història política de la Catalunya del segle XX, el paper de l'Església catòlica en la guerra civil espanyola i les biografies de personatges perseguits pel franquisme malgrat la seva adscripció al cristianisme com el cas de Manuel Carrasco i Formiguera o, en un altre ordre de coses, el general Domènec Batet. El 1999 fou un dels encarregats d'avaluar l'arxiu de la Generalitat de Catalunya a l'exili i col·labora habitualment a mitjans de comunicació com "La Vanguardia", "El País". "Avui" ...

Jordi Llovet, a part de catedràtic emèrit de Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona, és crític de literatura, filòsof, traductor, assagista i, durant tretze anys, crític de música clàssica al diari "La Vanguardia". Llicenciat en Filologia Romànica el 1971 i expedientat per raons polítiques, va marxar després a Londres, Frankfurt, París, Bolonya, Berlín, Varsòvia ... Doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona (1975), impartirà classes en aquesta Universitat d'Estètica, Literatura Catalana, Crítica Literària, Teoria de la Literatura ... . El 1976 va ser un dels fundadors del Col·legi de Filosofia de Barcelona, del qual en serà president del 1984 al 1989 i coordinador de la Càtedra Barcelona-Nova York. Cofundador, també, de l'Institut d'Humanitats, n'ha estat director de l'Àrea de Literatura i de Relacions Internacionals. Membre de nombroses institucions internacionals, especialment de l'àrea germànica. Autor de diverses obres com Por una estética egoista (1978), premi Anagrama d'Assaig, De l'amor, el desig i altres passions (1980) o Frontera i perill (1987). Des de la seva primera traducció al català de La transformació (1978), de Kafka, ha traduït amb gran reconeixement grans autors de la literatura , especialment francesa i alemanya, com Rilke, Musil, Mann, Hölderlin, Flaubert, Valéry, Voltaire o Baudelaire, per la traducció de Les flors del mal (2007) va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona de Traducció. Ha dirigit, també, la traducció espanyola de l'obra completa de Franz Kafka.
Des de fa temps, escriu un article setmanal de cultura literària universal al suplement dels dijous "Quadern" del diari "El País".

Conferència a càrrec de David Jou, catedràtic de Física a la Universitat Autònoma de Barcelona. Presentada per Florenci Crivillé. Moderador: Joan Brugués.

Alfons López Tena, jurista, exmembre del Consell General del Poder Judicial i president del "Cercle d'Estudis Sobiranistes", en s parlarà del procés "Cap.a la independència de Catalunya". L'acte serà presentat per Jaume Planas i moderat per Joan Brugués.

Conferència presentada per Judit Farrerons i moderada per Joan Brugués.