David Algarra Bascón: El Comú Català

En la tertúlia es va plantejar com, fins a finals del segle XIX, la història del poble havia suscitat escàs interès, sobretot si ho comparem amb l’atenció desproporcionada posada en la història de l’elit i la construcció de mites nacionals i s’haurà d’esperar a la dècada dels vuitanta d’aquell segle per al sorgiment en el Regne Unit de l’anomenada història social, que tindrà en compte les classes populars. Però fins a la segona meitat del segle XX, després de la Segona Guerra Mundial, aquesta història social no començarà a prendre una veritable força sobretot a través de l’Escola francesa dels Annales (Lucien Febvre, Marc Bloch, Georges Duby…) i del Grup d’Historiadors del Partit Comunista britànic (E.P. Thompson, Eric Hobsbawm, George Rudé…) i la seva història des de baix. A Catalunya l’Escola dels Annales va ser molt influent, Jaume Vicens Vives en serà un dels introductors, però haurem d’esperar fins a la dècada dels noranta del segle passat perquè la història des de baix catalana agafi una certa embranzida i encara de forma poc explícita i amb una difusió pública poc coneguda. Amb el propòsit de solucionar aquesta greu mancança, David Algarra va emprendre un important treball de recerca sobre l’antic poder popular, els béns comunals i els mecanismes de solidaritat, des de l’Edat Mitjana fins a la modernitat, a la societat catalana. Ha fet pública aquesta recerca amb el llibre El comú català. La història dels que no surten a la història, a finals del 2015. Fonamentalment ens mostra l’existència, durant molt de temps, de formes locals d’autogovern popular, en forma d’assemblees veïnals, que es reunien per prendre decisions sobre tot allò que compartien , per exemple, la gestió comunal dels espais naturals i dels mitjans de producció per a la transformació d’aliments i matèries primeres com els molins, els forns, les ferreries o fargues i els recs comunals. Algarra ens mostra, també, algunes claus de la desaparició d’aquest poder popular a partir de les pressions dels grans terratinents, passant pel Decret de Nova Planta i les desamortitzacions de béns de propis i comuns dels pobles catalans al segle XIX fins arribar a l’actualitat en què s’ha privatitzat fins i tot l’aigua i la força dels rius del Pirineu no pot ser utilitzada ni per moldre el gra, per exemple, ni per generar l’electricitat que necessiten els pobles petits.

La tertúlia va ser introduïda per David Algarra Bascón, nascut a l’Hospitalet del Llobregat però resident actualment a la Conca d’Òdena. Enginyer informàtic de professió, és també membre fundador de l’Agrupació Astronòmica de l’Anoia, així com agricultor aficionat i col·laborador en diferents grups de reflexió sobre la transformació social. Ha dedicat els darrers anys a la recerca sobre la història popular de Catalunya, des de l’Edat Mitjana fins a la modernitat, de la qual n’és una bona mostra el llibre El comú català. La història dels que no surten a la història, publicat el 2015.