Ignacio Sánchez-Cuenca: El desvergonyiment intel·lectual

Ignacio Sánchez-Cuenca és professor de Ciència Política a la Universitat Carlos III de Madrid. Anteriorment havia estat professor de la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i la Universitat de Salamanca. També ha estat professor visitant a la Universitat de Yale. És autor de nombrosos llibres i treballs acadèmics sobre violència política, política comparada i teoria de la democràcia. Entre els seus llibres més recents en podríem destacar Atado y mal atado. El suicidio institucional del franquismo y el surgimiento de la democracia (2014), La impotencia democrática. Sobre la crisis política española (2014) i el darrer, La Desfachatez Intelectual (2016) llibre polèmic que ha obtingut un gran ressò de crítica i lectors i que servirà de base a la seva conferència. També és col·laborador habitual de les publicacions digitals Infolibre i CTXT.

A la conferència planteja com en el debat públic sobre qüestions polítiques, tenen una gran presència, a través de la premsa i els mitjans de comunicació, els escriptors i intel·lectuals. Sánchez-Cuenca pensa que la seva aportació, especialment la dels que tenen més visibilitat i reconeixement, no sempre és tan valuosa com el que ells mateixos es creuen. De fet, diu, és fàcil identificar-hi un cert “masclisme discursiu”, consistent en un estil prepotent, farcit de grans frases i afirmacions taxatives, i continguts de mala qualitat analítica, a més de poc elaborats, sense fonament en dades o en informació rigorosa. La crítica a aquesta manera d’intervenir en l’esfera pública, tan necessària, és infreqüent. El conferenciant, en front de l’intel·lectual que pontifica sobre qualsevol assumpte, propugna una esfera pública més plural, menys personalista i amb uns filtres més eficaços que elevin el nivell del nostre debat polític. Il·lustra les seves tesis amb un breu repàs de les argumentacions amb més predicament en dues qüestions importants, la crisi institucional espanyola i la crisi política catalana, exemplificades en els casos d’autors com Félix de Azúa, Fernando Savater, Javier Cercas, Jon Juaristi, Antonio Muñoz Molina o Mario Vargas Llosa, entre molts altres.