Hortènsia Inés Torres i Georges Siciliano, David Rappe i Pep Palau: Ombres i silencis de la Transició.

El divendres, 19 de maig, el Fòrum de Debats va organitzar un acte amb el títol de “Ombres i silencis de la Transició” en el qual es va projectar el documental “Amics sota la cendra“, realitzat pel col·lectiu “Les amis d’abord”, i amb la participació de Georges Siciliano i Hortènsia Inés Torres, membres d’aquest col·lectiu, aquesta última en substitució per malaltia de Myrtille Gonzalboa, Pep Palau, testimoni dels fets, i David Rappe, historiador, professor i escriptor.
L’acte va tenir lloc a l’Auditori del Sucre, plaça 1 d’Octubre, de Vic, a partir de 2/4 de 8 del vespre (19:30h). Com sempre, va anar seguit de col·loqui.

El documental s’inicia quan Víctor Simal, llibertari francès empresonat el 1978 a la presó Model de Barcelona, la torna a visitar el 2020, quan ja no funcionava com a presó, i, seguit passa a passa per la càmera, rememora el context polític dels anys 1975-1979, coneguts com a Transició, el seu compromís personal i del grup de persones més afins i la situació social i insurreccional que es vivia a la Model amb un esment destacat del moviment de la COPEL. Victor Simal va morir el maig del 2022.

A partir del testimoni de les persones que apareixen en el documental, i les imatges d’aquell moment, es dedueix que el pas de la dictadura a la democràcia, conegut com a Transició, va ser un gran engany fonamentat en el pacte entre els representants del règim franquista per a mantenir quotes de poder i els partits polítics per tal d’obtenir-ne, amb el resultat del manteniment de polítics, funcionaris i policies del Règim durant dècades. Un dels elements que sustentaven aquests pactes era l’interès de fer desaparèixer de l’escena política i social el moviment llibertari, en les múltiples expressions en què es manifestava. Martín Villa, ministre de l’Interior franquista de l’època, tenia aquesta fita com un dels seus principals objectius. La invenció de suposats complots internacionals com el que relata el film n’és un exemple. El fenomen de la revolta de les presons, únic al món, estructurada a través de la COPEL sobre la qual posa el focus el documental. és un altre exemple d’un actor incòmode que l’Estat considerava que calia eliminar. Un altre recurs emprat per als qui escriuen la Història, els vencedors, és el silenci i la tergiversació dels fets esdevinguts tal com podem comprovar en les mostres institucionals sobre aquestes qüestions.

En aquest acte també es va intentar, doncs, exposar els fets històrics però fugint d’imaginaris cofoistes i evitar que la memòria reconstruïda ens porti a idealitzar el passat i no es va defugir una retrospectiva crítica que incloia una reflexió, després de quaranta anys, sobre el recurs a la violència organitzada. Així com a analitzar que, segurament, tan important és reconèixer el valor dels que van portar la lluita a l’extrem de jugar-s’hi la vida. com els valors humans de solidaritat i amistat profunda d’aquests actors o bé tant recordar amb ràbia i tristesa el sofriment, com l’energia radical i creativa amb l’alegria i els farts de riure que feien la vida més agradable.

A part de la projecció del film, van intervenir en l’acte  Hortènsia Inés Torres del col·lectiu “Les amis d’abord”, que va haver de substituir per malaltia a Myrtille Gonzalbo, documentalista, també del col·lectiu “Les amis d’abord” i del grup “Les Giménologues” que treballa des del 2004 en l’estudi de la guerra d’Espanya a través d’escrits i testimonis dels protagonistes, Georges Siciliano, també del col·lectiu “Les amis d’abord”, comunicador audiovisual i en la tasca de realització del documental, Pep Palau, testimoni dels fets i que, pel seu activisme social, al final del franquisme i durant la transició, va estar exiliat, bàsicament a França, i empresonat, i David Rappe, historiador, professor a Lió, i autor de diferents obres de temàtica social com La Bourse du travail de Lyon. Une structure ouvrière entre services sociaux et révolution sociale (2004) i, especialment, Espoirs déçus. Engagements antifranquistes et libertaires durant la transition démocratique espagnole. 2a. ed. (2021).